(País Valencià, segle XVIII – València, segle XVIII)
Relligador. Fou l’inventor de la denominada pasta valenciana, que ha estat molt utilitzada posteriorment en l’art del relligat.
Beneyto i Rios, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Beltran -varis bio-
Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova (inquisidor valencià, 1704-83).
Josep Maria Beltran (València, 1827 – segle XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).
Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc (religiós i sant valencià, 1526-81).
Miquel Beltran (Illes Balears, segle XVIII) Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.
Pere Beltran (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.
Bauzà, Joan
(Illes Balears, segle XVIII)
Metge. Es graduà a la universitat de Montpeller, on fundà la Societat Mèdico-Quirúrgica.
Barrachina i Sabater, Pere
(Cinctorres, Ports, segle XVIII)
Metge. Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765. Fou catedràtic de prima.
Escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra (1772).
Barceló -varis bio-
Francesc Barceló (Catalunya, segle XVI) Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.
Joan Barceló (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI) Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).
Miquel Barceló, Miquel (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII) Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.
Miquel Barceló (Illes Balears, 1940 – ) Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.
Tomàs Barceló (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.
Barberí, Mateu Antoni
(Tarragona, segle XVIII – Madrid, segle XVIII)
Jurista. Publicà una obra titulada Educación de la juventud (Madrid, 1775).
Ballester -varis bio-
Isidre Ballester (Catalunya, 1637 – 1670) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.
Joan Baptista Ballester (País Valencià, segle XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.
Joaquim Ballester (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.
Nicolau Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.
Balaguer i Perelló, Jacint
(Illes Balears, segle XVIII)
Militar i escriptor. Fou sergent del regiment d’Àfrica, escriví algun poema i el drama castellà Andrómeda y Perseo (1741).
Bajoles
(Perpinyà, Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Antiga comanda hospitalera. La casa de Sant Vicenç de Bajoles, l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castellrosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172.
La successió de comanadors (el primer conegut és del 1211) s’allargà fins a la Revolució Francesa (1790).
Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà.
Baguer i Oliver, Josep Joan Antoni
(València, segle XVIII)
(o Balaguer) Metge. Estudià medicina a la universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina.
El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i, el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ésser el tercer volum.
Dades dels Països Catalans 