Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Marimon, Joan de -polític-

(Catalunya, segle XVII)

Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona, del qual actuà diverses vegades com a representant, així com del seu Braç Militar o aristocràtic.

El 1636 figurava com a capità de la Coronela de Barcelona, i també el 1638. El 1640, durant la situació revolucionària, preludi de la guerra dels Segadors, fou delegat del Consell prop del bisbe de Barcelona per tractar dels excessos que cometien els soldats dels terços destinats a Catalunya. Al temps d’esclatar la guerra escapà de Barcelona per ser fidel a Felip IV.

El 1656, un cop acabada la guerra, fou elegit conseller terç de la capital. L’any següent allotjava al seu casal del carrer Ample el duc de Terranova. Pel setembre de 1657, essent encara conseller, assumí el comandament del terç de la ciutat que anà a lluitar contra els francesos al front de Vic.

Fou protector o màxim representant del braç militar. Després fou distingit amb la condició de conseller reial i el càrrec de regent de la tresoreria reial al Principat, la qual cosa l’obligaria a una activitat pública considerable.

Marí, Francesc

(Barcelona, segle XVII)

Militar. Sobresortí durant les guerres del Rosselló, lluitant contra els francesos.

Ascendí a mestre de camp i fou posat al front d’un terç de Barcelona (1673). El 1674, amb Manuel de Sentmenat, era el cap més destacat de la victòria de Morellàs (Vallespir).

L’any següent, amb el seu terç, fou sorprès pels francesos a Figueres, on tant ell com els seus homes caigueren presoners.

Margarit-Gallard i Sunyer, Felip de

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Noble. Era fill de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart i d’Elisabet Sunyer.

Fou pare de Vicenç, Felip, Joan i Josep de Margarit i de Biure.

Margarit i de Requesens -germans-

Eren fills de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens.

Jeroni Margarit i de Requesens   (Girona, segle XVI)  Fou el pare de Llàtzer de Margarit.

Joan Margarit i de Requesens  (Girona, segle XVI)  Eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (1534-54).

Lluís Margarit i de Requesens  (Girona, segle XVI)   Successor del seu pare. Ell, o un fill homònim (mort vers 1580), es casà amb Elisabet i foren pares de:

  • Mariàngela de Margarit  (Catalunya, segle XVI), la qual es casà amb Pere d’Espés, al qual aportà (1588) els béns de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Llur filla fou:

Elisabet de Margarit i d’Espés  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d’aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit.

Margarit i de Biure, Felip de

(Catalunya, segle XVII)

Noble. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer, i germà de Vicenç, de Joan i de Josep, el governador del Principat durant la guerra dels Segadors, la política del qual secundà.

Heretà del seu pare les possessions familiars de Castell d’Empordà.

Margarit, Jeroni

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Impressor. Apareix documentat a Barcelona pels anys 1601-31.

Edità bon nombre de llibres importants, com la Crònica Universal… de Jeroni Pujades (1609) i produccions d’autors castellans molt coneguts, com Espinel, Tirso de Molina i Lope de Vega.

Margarit -llinatge-

(Girona, segle XIV – Catalunya, segle XVII)

Llinatge de cavallers i després nobles que tingueren un paper molt important en la història de Catalunya.

Es dividí en dues branques, la primogènita dels senyors de Sant Gregori i la secundària dels senyors del Castell d’Empordà.

Marc i d’Oluja, Pere Ausiàs

(Segarra, segle XVI – segle XVII)

Jurista i poeta. Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda.

El 1578 era veí de Cervera; el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya; el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola.

Autor de sonets laudatoris, pretenia d’ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc. Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601.

Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar Ausiàs Marc i d’Alta-riba, havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Manescal, Onofre

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Professor de teologia, sacerdot i orador. Pronuncià discursos i sermons en llatí, català i castellà.

És conegut sobretot per Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandesa de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d’Aragó, predicat a la catedral de Barcelona i publicat el 1602.

Famós per la seva defensa de la llengua catalana, tenia pretensions d’historiador.

Fou un dels quatre censors de l’edició de la primera part de la Crònica Universal… de Jeroni Pujades.

Malet, Jaume

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Escultor. Actiu a Manresa durant la primera meitat del segle XVII.

Realitzà un retaule per a la confraria de la Concepció i un altre per a la de l’Àngel Custodi, tots dos a la seu de Manresa, i el retaule de Sant Salvador (1624), de l’església del Carme, també de Manresa.