(Catalunya, segle XVII)
Industrial tèxtil. Publicà -sota l’anagrama Phesio Mayo– l’obra Ramallet de tintures… (Barcelona 1691), indici del progrés de la indústria llanera a Barcelona.
(Catalunya, segle XVII)
Monjo. Abat del monestir cistercenc de Santes Creus, càrrec per al qual fou elegit el 1668, el 1673 i el 1680 i els quadriennis successius.
Durant el segon quadrienni féu obres importants al monestir per reparar els estralls causats per les forces castellanes durant la guerra dels Segadors.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)
Eclesiàstic. Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec.
Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar (1641), on exposa la postura de la ciutat davant la guerra dels Segadors. L’obra fou reproduïda el 1894.
(Catalunya, segle XVII)
Poeta. Recopilà, segurament entre el 1623 i el 1640, una col·lecció de versos de Vicent Garcia i d’alguns altres poetes de la seva escola al Recreo i jardí del Parnàs i muses catalanes.
El manuscrit inclou també una dècima seva i un sonet i una dècima -signats amb pseudònim- adreçats a ell i que, posteriorment, foren atribuïts al Rector de Vallfogona.
(Catalunya, segle XVII – Santes Creus, Alt Camp, segle XVII)
LVI abat de Santes Creus.
Fou elegit per dos períodes quadriennals, els anys 1681 i 1688.
El 1689 rebé el nomenament de vicari general de l’orde del Císter.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. És autor del recull Fabularia de qüentos antiguos y nuevos (1613) i de les dues novel·les curtes El emperador y su hijo i El caballero leal a su señor.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Escultor i arquitecte. L’any 1599 contractà el monument de Setmana Santa del convent de Sant Agustí de Barcelona, i el 1604 obrà el retaule de Sant Facund per a aquest mateix convent.
Juntament amb Andreu Fortunat i Peregrino, fou l’autor del retaule major de Sant Martí de Teià (1604).
A l’església del Pi de Barcelona obrà el retaule de Sant Joan Baptista (1607) i col·laborà amb l’argenter Domènec Baró en l’obra del tabernacle de Sant Ramon de Penyafort (1616).
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – segle XVII)
Historiador. Escriví una història de Tortosa, d’un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta (1926).
L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d’Historia de la antigua Hiberia.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Jurista. S’establí a Barcelona el 1617 i fou magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.
El 1640 en la guerra dels Segadors es mantingué al costat de la Generalitat i participà en l’ocupació de les tropes franceses. Fou un partidari avançat de la integració de Catalunya a França.
El 1652 passà al Rosselló, on preparà l’annexió a França.
És autor de Defensa de la autoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña (1646), clarament regalista.
Dades dels Països Catalans 