(Tarragona, segle XVI – segle XVII)
(o Maymó) Argenter. Obrà el reliquiari de Sant Andreu (1614) per a l’església de la Selva del Camp i, per a la seu de Tarragona, les imatges de la Puríssima Concepció (1614) i de Santa Tecla (1621), aquesta última amb la col·laboració del barceloní Felip Ros.
Totes dues imatges desaparegueren l’any 1811.
(Catalunya, segle XVII)
Poeta. Sembla que era apotecari a Tarragona.
El manuscrit Curiositat Catalana recull set poemes seus (dos sonets -un dels quals, O tu que de Cervera a Barcelona, elogi de Vicent Garcia, hom atribuí normalment a aquest i també a Joan de Boixadors-, quatre dècimes i un romanç), i se’n coneixen dos més, també manuscrits.
Fou citat per Vicent Garcia i molt elogiat per Baptista Mirambell.
(Saragossa, Aragó, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Fou doctor en ambdós drets.
Fou secretari d’Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona -sobre la biblioteca del qual publicà una Noticia (1586)-, canonge de la catedral de Tarragona i, el 1605, canonge electe de la de Saragossa.
(Barcelona, segle XIII – segle XVII)
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El primer del qual es té notícia és d’un Ramon Llull (1248). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torra d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa Caterina.
Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (mort 1362/63). Hom troba també aquest llinatge vinculat a l’Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera.
Això fa pensar que els Llull de Mallorca van pertànyer també a una línia d’aquest llinatge. Aquesta línia sembla que fou iniciada per Ramon Llull, pare del beat Ramon Llull.
(Manresa, Bages, segle XVI – segle XVII)
Argenter. Actiu a Manresa, obrà les arquetes dels Cossos Sants i la imatge de Sant Maurici per a la seu d’aquesta ciutat.
També és autor de les imatges de Sant Ermenter i de Sant Celdoni per a Cardona i de nombroses creus processionals.
(Barcelona, segle XVII)
Sacerdot. Rector de Fondarella (Pla d’Urgell), fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona.
Autor de Foment de la pietat i devoció cristiana (1693), d’una gran difusió, i altres llibres de pietat.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Tingué una llarga actuació com a sergent major del terç ordinari de la ciutat de Barcelona. Assumí el càrrec en la campanya de 1691.
Posteriorment, caigué presoner dels francesos, els quals el retindrien en captivitat diversos anys.
El 1695 prengué les funcions del seu mestre de camp Josep Grimau, a proposta del Consell de Cent barceloní.
(Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Abat de Poblet. El 1640, expirat el mandat del seu predecessor Jaume Pallarès, fou designat abat, com a LIX de la sèrie pobletana i V dels quadriennals.
Cessà el 1644, any en que fou enderrocat el col·legi de Poblet a Lleida, per ordre de Felip IV, sota el pretext que l’edifici restava seguretat a les posicions defensives de la plaça.
(Catalunya, segle XVII)
Pedagog. Autor d’un tractar de cal·ligrafia, Art d’escriure intitulat Descans (1640), on hi ha làmines amb diferents formes d’escriptura.
Aquesta obra, escrita en català en un moment de franca decadència lingüística, és, a més, un dels pocs textos de l’època que s’ocupa de qüestions educatives.
(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
El 1679-80 decorà la cúpula del santuari de la Misericòrdia, de Reus. L’ajudaren en aquesta tasca el seu fill Joaquim, el seu nebot Josep i el deixeble Josep Franquet.
Dades dels Països Catalans 