(Catalunya, segle XVII)
Senyor d’Anglesola. En 1630 tingué un litigi sorollós amb el veguer de la ciutat de Cervera, que volia destruir les forques conservades encara per Joan als seus dominis, per tal de penjar-hi les persones que ell mateix pogués condemnar.
El cas ha estat citat sovint com una romanalla curiosa de les velles jurisdiccions feudals, certament molt tardana per a l’època.
(Catalunya Nord, segle XVII)
Polític. Era primer cònsol de Prats de Molló (Vallespir) en 1670.
Destacà aleshores a la insurrecció contra l’ocupació francesa del Rosselló i les comarques veïnes. Els francesos el condemnaren a mort l’any esmentat. Aconseguí de fugir. Li foren confiscats tots els béns.
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
(Catalunya, segle XVII)
Famós bandoler que pertanyia als seguidors del conegut Perot Rocaguinarda.
El seu ascendent fou tan gran que arribà a exigir dues mil lliures als consellers de la ciutat de Manresa.
(Cardona, Bages, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Teòleg i filòsof. Professà el 1678 al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Fou professor de teologia moral a Barcelona i a Roma.
En morir, preparava l’edició d’una Theologia moralis i d’una Philosophia.
(Catalunya, segle XVII – segle XIX)
Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.
Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de:
Andreu Abadal (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX) Gravador. Pare de:
Ignasi Abadal (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813) Gravador. Fou el pare de:
Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851) Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:
Josep Abadal i Soler (Manresa, Bages, segle XIX – 1889) Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Destacà a la lluita contra els francesos.
La seva acció més brillant fou el 1684, en un combat al pas del Ter davant de Girona, en què maniobrà amb excepcional seguretat i ordre, contrastant amb la conducta d’altres unitats.
La seva era el terç de la ciutat de Barcelona, de la qual n’era sergent major.
Ostentava el mateix grau a la campanya de 1689.
(Catalunya, segle XVII – Holanda ?, segle XVII)
Escriptor i filòsof eclèctic judeo-protestant. Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurament el judaisme.
Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe (Leiden, 1692), In Coena Domini (la Haia, 1692) i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana (la Haia, 1633), obres particularment dures contra la Inquisició castellana.
El 1645 tornà parcialment al judaisme, i féu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis, on procurà compaginar judaisme i cristianisme.
Fou impugnat pel protestant italià Marginetti.
(Catalunya, segle XVII)
Jurista. Era assessor de la Capitania General del Principat.
Comentà l’obra del seu col·lega Joan Pau Xetmar.
És autor de Discursos jurídicos sobre presas de armadores y bienes de enemigos naufragados y sobre saca de caballos, según las constituciones de Cataluña.
(Barcelona, segle XVII)
Jurista. Era doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
El 1634 actuà de delegat del braç militar prop del Consell de Cent. En començar la guerra dels Segadors serví com a capità d’artilleria.
Recompensant els serveis prestats, el Consell el nomenà, amb caràcter vitalici, assessor de la Batllia General. Fou elegit conseller tercer de Barcelona el 1644.
El 1649 era ambaixador de Barcelona davant la cort de França. L’any següent fou elegit per al càrrec d’obrer de la ciutat, al qual renuncià al cap d’algun temps.
Dades dels Països Catalans 