Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Borrell -varis bio-

2 Respostes

Camil Borrell  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Jurista. És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia, publicat a Milà el 1611 i Additiones ad speculum principium de Belluga, glossant l’obra dels jurisconsult citat.

Guillem Borrell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Jutge de Vic (1079-1111), es creu que va participar en la redacció dels primers Usatges de Barcelona, en època del comte Ramon Berenguer I el Vell.

Jaume Borrell  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Arquitecte i escultor. Del 1517 al 1519 féu la major part de l’hospital de Santa Maria de Lleida, incloent la galeria del pati i la imatge de la Mare de Déu esculpida en relleu.

Boixadors i Llull, Aleix de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Eclesiàstic.

Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).

Fou germà seu Lluís de Boixadors i Llull  (Catalunya, segle XVII)  Senyor de Sant Miquel de Pontons (Alt Penedès). Protector del braç militar de Catalunya. Pare de Josep de Boixadors i Casademunt (Catalunya, segle XVIII)  Per raons de vinculació es digué Josep de Casademunt i fou regent de la cancelleria de Catalunya.

Bisbe i Vidal, Fructuós

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Poeta i escriptor religiós. Participà en dos certàmens poètics barcelonins, en català (1601) i en castellà (1614).

Escriví dos tractats religiosos en castellà (1621 i 1625) i un Tratado de las comedias en que se declara si són lícitas.

Bellera -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Bellera  (Barcelona, segle XVII)  Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.

Arnau Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XV)  Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L’any següent reduí a l’obediència del rei la Seu d’Urgell i les terres del comtat de Pallars.

Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XII)  Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.

Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialp de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.

Ramon Arnau de Bellera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l’ofensiva de Pere el Cruel.

Bassó, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Montserrat ?, Bages, segle XVII)

Compositor i monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina.

Fou bon organista, destacat predicador i conreà també la poesia.

Baseia, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Compositor, mestre de capella i organista.

De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha.

Baró, Benet

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVI – Tarragona, segle XVII)

Escultor. El 1615, per mort d’Agustí Benasser, continuà l’ornamentació escultòrica iniciada per aquell al sepulcre de l’arquebisbe Joan Terès, a la seu tarragonina.

També és autor del Sant Crist de la Sang, a la mateixa catedral (1617).

Balil, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears ?, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Pintor i daurador. En 1640 decorà les ventalles de l’orgue del temple de Santa Maria, a Manresa.

Féu altres obres a la mateixa ciutat i a Navarcles (Bages).

Avellaneda, Alonso Fernández de

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Pseudònim encara sense identificar amb que apareix signada una segona part apòcrifa del Quixot, publicada a Tarragona el 1614.

Cervantes afirma en la segona part autèntica que es tractava d’un aragonès.

Arandes, Gaspar

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVII)

Argenter. Treballà per a la seu tarragonina, com altres membres de la seva família.