(Barcelona, segle XVII)
Fuster artístic. Del 1630 al 1632 treballà per al palau de la Generalitat, on féu els sostres de les dependències que hi ha a ambdues bandes del Saló de Sant Jordi.
Claret, Sebastià
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVII
Ciscar, Francesc -eclesiàstic-
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou arxipreste d’Àger, al bisbat de Lleida.
Publicà un recull sinodal d’Àger partint del segle XIII. En aquest treball aportà dades d’interès per a la historiografia eclesiàstica catalana.
Cirera, Tomàs
(Catalunya, segle XVII)
Compositor. Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1628-29) i de la catedral de Girona (1630-43).
És autor de diverses nadales a veus.
Cerdanya, Pere
(Barcelona, segle XVII)
Mestre courer. El 1675 treballà tres grans brasers de coure per al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat. Un d’ells és a l’Arxiu Històric Municipal.
Cerdà, Pau
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)
Matemàtic i escriptor. Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética (1624), d’El nuevo maestro contador (1634) i de Vida política de mujeres.
Cendrós, Llorenç
(Catalunya, segle XVII)
Professor de llatinitat a la universitat de Barcelona.
Prevere, fou autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada amb molts exemples (1676), per a facilitar el coneixement del llatí.
Castelló -varis bio-
Guillem de Castelló (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.
Joan Castelló (Catalunya, segle XV – segle XVI) Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.
Joan Castelló (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754) Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.
Pere Castelló (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII) Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.
Casanoves -família pintors-
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de pintors, entre els quals figuren:
Antoni Casanoves (Barcelona, segle XVII) Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.
Joan Casanoves (Barcelona, segle XVII – 1739) Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.
Joan Casanoves i Ricart (Catalunya ?, segle XVIII – 1756) Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.
Antoni Casanoves i Torrents (Barcelona, 1752 – 1796 ?) Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.
Casador, Anton
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Era mestre de camp de les forces catalanes a l’Empordà.
A la fi de 1640, quan el diputat militar de la Generalitat, Francesc de Tamarit, deixà el front del nord per prendre la direcció de la zona de Barcelona, ciutat amenaçada pel marquès de los Vélez, ell fou un dels caps superiors que restaren cobrint la línia septentrional.
Casadevall, Silvestre
(Barcelona, segle XVII)
Eclesiàstic i gramàtic.
Publicà Cartas de San Francisco de Paula (1647) i una interessant Grammatica magna (Barcelona 1649) en llatí, però en comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII.
Dades dels Països Catalans 