Arxiu d'etiquetes: segle XV

Bardaixí, Anton de -prohom, s. XV-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Prohom. Fou atacat per la inquisició castellana ja abans que aquesta arribés a establir-se al Principat.

Bardaixí recorregué al papa per prevenir-se’n, però de res no li valgué la protecció sol·licitada.

El 1487, poc abans d’entrar a Barcelona el primer inquisidor, Antonio Espina, Bardaixí hagué de fugir de la capital, amb la seva família, per salvar-se d’una mort certa tan bon punt s’obrissin els primers processos.

El seu cas resultà sorollós i serví de bandera a la voluntat general de no admetre la inquisició.

Balbs, Pere des

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Fill de Bernat, al qual acompanyà al setge de la Força de Girona, durant el qual, fou un dels cavallers que, amb Pere de Belloc, s’introduïren a l’església de Sant Feliu amb el propòsit de forçar una entrada al recinte enemic.

En aquest intent caigué presoner. En virtut d’un acord entre defensors i atacants, els darrers passaren cada dia l’aliment dels captius. Alçat el setge, recuperà la llibertat en un bescanvi de presoners.

En 1463, amb el pla de repartiment de guarnicions per cobrir el front del nord, fou nomenat cap de les forces del castell de Blanes.

Balbs, Bernat des

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. El 1462, amb el seu fill Pere i la seva gent, acudí a sumar-se a les forces de la generalitat que, manades pel comte Hug Roger III de Pallars, assatjaren a la Força de Girona la reina Joana Enríquez, l’infant Ferran (el futur rei Catòlic) i les tropes reialistes que els protegien. Fou un dels capitans que dugueren un cos d’atac al fallit assalt del dia de Corpus.

Després d’aquell setge fou nomenat cap de les forces catalanes amb base a Vidreres, durant el pla de contenció de l’exèrcit francès entrat a Catalunya per socórrer Joan II el Sense Fe (1463).

No acceptà la capitania d’Hostalric, que li fou proposada.

Avinyó, Mossèn

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Poeta i cavaller. Es conserven unes cançons catalanes, sobre els temes de l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi.

També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una d’elles en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, encara inèdites.

Avinyó, Joan d’

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 prengué partit per la Generalitat a la lluita contra Joan II. Anà a Barcelona per reunir-se a l’exèrcit que hi formava el comte Hug Roger III de Pallars.

Entrà en foc amb aquestes tropes, assetjant a la Força de Girona la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. En aquesta operació fou un dels capitans distingits a l’assalt del dia de Corpus de l’any esmentat. Manà la conestablia (companyia d’uns vint-i-cinc homes) que vigilava la bretxa oberta pels sapadors de Bernat Gilabert de Cruïlles.

Prengué part a moltes altres accions de la guerra.

Auriac, Ramon Bernat d’

Deixa un comentari

(Castelló de Farfanya, Noguera, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Fou un dels millors valedors de Jaume II d’Urgell a la revolta d’aquest contra Ferran I d’Antequera (1413).

Fracassat l’alçament, fou deportat a perpetuïtat a Sardenya i li foren confiscats tots els béns.

Ambdues condemnes li foren aixecades el 1424 per Alfons IV el Magnànim.

Assam, Bernabé

1 Resposta

(Lleida, segle XV)

Escriptor i jurista. Fou paer en cap de Lleida i catedràtic a l’Estudi General de la ciutat.

Encara que instà Joan II el Sense Fe a l’alliberament del príncep de Viana, no participà en la guerra contra el monarca, per la qual cosa arribà a ésser funcionari i conseller seu.

És autor d’un Tractat de cavallers, escrit entre el 1474 i el 1479.

Artés, Pere d’ -mecenes-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Mecenes de les lletres i cortesà. Serví a l’infant Joan (futur Joan I el Caçador) com a ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar (1379).

Conseller de Joan I i Martí I l’Humà, que el nomenà marmessor en el seu testament (1407), exercí diversos càrrecs a la cort de tots dos reis.

Mecenes i protector de Francesc Eiximenis, el qual li dedicà el Llibre dels àngels (1392) i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist, i d’Antoni Canals, que li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406), tingué cura de les obres fetes al Real de València.

Artau (II) de Pallars

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Fill del comte Hug Roger II de Pallars, quan aquest era la designació per antonomàsia del territori del Pallars Sobirà, per haver ja acabat de molt temps la vida independent del Pallars Jussà.

La seva mare era Blanca de Foix i de Castellbó. Artau era germà, per tant, del comte de Pallars Roger Bernat I i també del patriarca Arnau Roger de Pallars.

Fou un ardit militar, que serví Alfons IV el Magnànim a les guerres de Nàpols, de Castella i de Navarra. En 1432 li fou atorgada pel monarca una pensió de 3.500 lliures, com a recompensa pels seus serveis. Ajudà el seu germà el comte a combatre Joan I de Foix, en 1436.

Antigoni, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Arquitecte. Mestre principal de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, on dirigí la construcció de la magnífica portada (principi del segle XV).

Gaudí d’un gran prestigi en el seu temps, com ho prova el fet que formà part de la comissió d’arquitectes reunida el 1416, per Dalmau de Mur, bisbe de Girona, per a considerar la continuació de la catedral amb nau única.