(Catalunya, segle XV)
Pintor. Fill de Joan Mates. S’associà amb Guillem Talarn per a la realització del retaule de Sant Pau i Sant Feliu, contractat amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu.
Vers el 1453 treballà a Vilafranca del Penedès.
La seva obra s’emmarca en el gòtic català del quatre-cents.
(l’Arboç, Baix Penedès, segle XIV – segle XV)
Poeta, militar i cortesà. Fou dirigent de la ciutat de Barcelona i prengué part en les campanyes de les guerres dels armanyaguesos quan, l’any 1389, Bernat VII d’Armanyac tractà d’empara-se del tron de Joan I el Caçador.
Referent a aquesta campanya, té un sirventès en què fa una aguda burla, i és autor d’un altre, fet per encàrrec de l’infant Martí durant el setge de Catània.
Concursant a les justes poètiques de Tolosa i de Barcelona, fou premiat en les d’aquesta última ciutat, i, encara que escriví fins ben entrat el segle XV, continuà en la línia provençalitzant, tant en llenguatge com en temàtica.
Sobresurt de la resta de la seva obra un Comiat, adreçat a Guerau Alemany de Cervelló, i maldits en els quals, dins l’estil de comiat, renuncia a l’amor d’una dama.
De la seva producció, que s’escola entre el 1389 i el 1438, han pervingut fins a nosaltres sis debats poètics mantinguts amb el seu nebot Joan Berenguer de Masdovelles.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller o donzell. Serví amb les armes a Sardenya, on degué anar-hi pel maig de 1409, amb l’expedició de Pere Torrelles. Tornà a Catalunya pel desembre del mateix any, i fou portador de notícies sobre la situació a l’illa.
El 1413 fou el segon cap de la guarnició de Lleida, a les ordres de Riambau de Corbera, quan la ciutat resistí les temptatives de Jaume II d’Urgell per prendre-la.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d’Empúries diverses obres.
La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d’Igualada, contractada el 1399 i que s’encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l’església barcelonina de Sant Miquel.
Restà actiu fins als primer anys del segle XV.
(Catalunya, segle XV)
Diplomàtic. El 7 de gener de 1464 fou enviat a Portugal per la Generalitat de Catalunya, de cara a urgir la vinguda del nou rei Pere IV el Conestable, el qual arribaria poc després a Barcelona.
Fou tramès ja per Pere IV, el mateix any, com a ambaixador a Borgonya, on s’entrevistà amb Felip el Bo i el seu fill, Carles el Temerari. Sol·licità especialment del darrer que fos utilitzat a favor dels catalans i contra Joan II el Sense Fe l’estol de Borgonya que havia fet escala a Barcelona amb el propòsit, ben problemàtic, d’anar a combatre els turcs.
Tot i que la duquessa Isabel era tia de Pere IV, Martí no obtingué resultats positius de la seva gestió.
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XIV) Ciutadà honrat de Barcelona. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fill de Berenguer Marquet (Barcelona, segle XIV – abans 1357) que fou l’iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria i que potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra.
Bernat fou l’avi de:
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) Noble. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona.
El seu germà Joan Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) fou doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona.
Eren fills de Bonanat Marquet.
Ramon Marquet i Marc (Catalunya, segle XIV – 1358) Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet (Catalunya, segle XIV) Priora del monestir de Sant Damià.
Tomàs Marquet i Marc (Catalunya, segle XIV) Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:
Eren fills de Galceran Marquet.
Pericó Marquet i de Coromines (Barcelona, segle XIV – abans 1433) Probablement ell (o potser el seu fill Pere) fou conseller quart de Barcelona en 1422-23, cònsol de mar el 1425 i obrer -potser el fill- el mateix any i conseller tercer en 1431-32. Fou el pare de Pere i Ramon Marquet.
Joanet Galceran Marquet i de Coromines (Barcelona, segle XV) Fou bigaire, conseller cinquè (1439-40) i quart (1450-51) de Barcelona.
Bernat Marquet i Bosquets (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Marquet. Fou cambrer de la reina Elionor de Sicília i del rei Pere III el Cerimoniós. Potser fou pare de Teda Marquet (Barcelona, segle XIV), que fou abadessa de Pedralbes (1393).
Bernat era germà de:
Ramon Marquet i Bosquets (Catalunya, segle XIV) Senyor de Canyelles i de Salicrup. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV), que fou priora de Jonqueres (1389-91), i de Ramon Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV) Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fou el pare de:
Joan Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV), i segurament també de:
Miquel Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV) el qual prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet (Barcelona, segle XV), possiblement neboda seva.
Eren germans i fills de Pericó Marquet i de Coromines.
Ramon Marquet (Catalunya, segle XV) Cal identificar-lo amb l’homònim que es passà al camp reialista en la guerra contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de Barcelona i de Catalunya. Des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou pare de Ramon i de Francesc Marquet.
Pere Marquet (Barcelona, segle XIV – segle XV) Obrer de mar (1425) i conseller tercer de Barcelona en 1431-32.
Dades dels Països Catalans 