(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Probablement altre que els homònims de la mateixa centúria.
Serví Alfons IV el Magnànim a les guerres d’Itàlia.
El 1435 caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça. Com tots els capitans d’aquella jornada, no trigà a ésser alliberat.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari de la Generalitat. Representat per Damià de Montbui, hagué de formular el seu jurament de fidelitat al rei vencedor, a Barcelona, el 1472.
El 1484 fou un dels catalans que protestaren per haver triat Ferran II el Catòlic la llunyana vila de Tarassona per tenir-hi Corts generals.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble, militar i polític. Germà de Joan de Montbui.
Assistí a les Corts de Montsó (1388) i fou lloctinent del seu germà a l’illa de Sardenya. Intentà que el rei Joan I el Caçador organitzés una expedició d’auxili a l’illa (1393).
L’any 1396 ocupà, juntament amb Galceran de Rosanes, el castell de Rosanes, que pertanyia al comte Mateu I de Foix, com a represàlia per haver participar en la invasió de Catalunya.
El 1413 Ferran I el d’Antequera el convocà per anar contra la revolta de Jaume II d’Urgell.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Serví a Sardenya.
El 1470 era capità de la guarnició del castell de Monreale.
Fou assetjat pel rebel Lleonard Alagó. Després de resistir-hi hagué de retre’s per fam.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. El 1410 fou procurador de Jofre Gilabert de Cruïlles al Parlament de Catalunya. En nom seu, fou un dels protestataris del trasllat a Barcelona de l’assemblea, que en principi havia d’estar convocada a Montblanc.
El 1413 fou cridat com a testimoni al procés contra Jaume II d’Urgell. Les seves respostes no foren perjudicials a l’acusat.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Jurista i eclesiàstic. Fou oficial i procurador del bisbe d’Urgell. El 1411, representant el Parlament de Catalunya, anà a Morella per intentar una solució d’arbitratge al greu conflicte que existia entre aquella vila i els pobles de la rodalia. Aconseguí que l’afer fos sotmès a l’arbitratge de Joan Desplà i Berenguer de Tagamanent.
Fou un dels tres parlamentaris autoritzats a organitzar un servei d’espionatge per tal que el Parlament de Catalunya tingués esment de fets esdevinguts en altres punts. El 1426 era canonge sacristà del capítol urgellenc.
Escriví en llatí una genealogia dels comtes de Barcelona titulada Privilegia civitatis Barcinon. Regum Aragoniae Genealogia i les obres Liber incharta ann. C. forma folii, Berengarii iterum, lumen constitutionum usaticorum et consuetudinum Cataloniae ad relevamen laboris advocatorum ordina alphabeti ano MCDXXVI, i Constitutiones quaedam provinciae Tarraconensis.
(Catalunya, segle XV)
Poeta. Se’n conserven dues composicions, una A Déu primer que és causa causant, elogi exagerat d’Alfons IV el Magnànim, escrita després del 1442, i una altra de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós.
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic. El 1495 contractà amb Pere Alemany el retaule major del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però només en realitzà el bancal, a causa de la seva mort.
L’obra fou acabada per Pere Alemany i Rafael Vergós.
(Bretanya, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Escrivent de llibres d’origen bretó, segons ell mateix precisà quan signà el Missal número 30 entre els que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, procedent del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Li són atribuïdes també les miniatures d’aquesta obra.
(Barcelona, segle XV)
(o Mai) Cavaller. Fill de Joan May (Barcelona, segle XV), que fou conseller de Pere de Portugal, el rei efímer dels catalans, i regent de la seva cancelleria.
Ell fou regent de la cancelleria de Ferran II el Catòlic.
Era el pare de Climent, abat de Ripoll; Joan, abat de Sant Salvador de la Platja (Sicília); Isabel, casada amb Bernat Galceran de Pinós, i Miquel May.
Dades dels Països Catalans 