(Catalunya, segle XIX)
Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.
Girona, prefectura de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIX
Girona -banquers-
(Tàrrega, Urgell, segle XIX – )
Família de banquers barcelonins. El primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa.
Gener i Bertran, Feliu
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVIII – segle XIX)
Metge. Dirigí l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i fou catedràtic a Madrid.
Gendarmes d’en Garriga, els
(Empordà, segle XIX)
Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.
Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.
Gelabert i Roig, Ramon
(Girona, segle XIX)
Metge. Doctorat a Montpeller. És autor de dues obres mèdiques escrites en francès.
Gecselí i Roig, Domènec
(Barcelona ?, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)
Físic. Era doctor en teologia.
El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. S’ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor (1766-després 1801).
Garcia i Vilamala, Just
(Barcelona, segle XIX)
Pintor, escultor i gravador. En pintura sentí preferència pels temes històrics.
Com a escultor destacà pels seus treballs sobre vori, com els dos crucifixos presentats a l’Exposició de Belles Arts de Saragossa de 1868.
Garcia -varis bio-
Atanasi Garcia (València, 1574 – 1627) Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.
Eliseu Garcia (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719) Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.
Ferran Garcia (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877) Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.
Francesc Garcia (València, 1728 – Itàlia, 1774) Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.
Gabriel Garcia (Tarragona, segle XV) Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.
Ignasi Garcia (País Valencià, segle XIX) Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.
Jeroni Garcia (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589) Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.
Joan Anton Garcia (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.
Josep Garcia (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII) Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.
Josep Lluís Garcia (Catalunya, 1935 – ) Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.
Lluís Garcia (València, segle XV – abans 1515) Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.
Manuel Garcia (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII) Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.
Martí Garcia (País Valencià ?, segle XV) Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.
Miquel Garcia (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII) Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.
Pere Garcia (Catalunya, segle XV) Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.
Sebastià Garcia (Alacant, segle XVI – 1633) Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.
Vicent Garcia (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650) Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).
Gallart -varis bio-
Ambrós Gallart (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648) Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.
Antoni Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.
Cristòfol Gallart (Catalunya, segle XVI) Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.
Joan Gallart (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808) Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.
Vicenç Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.
Dades dels Països Catalans 