Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Entença, Manuel d’ -personatge-

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Personatge. Gairebé desconegut, devia pertànyer a la branca de Móra–Falset.

Potser era un fill natural del Gombau d’Entença casat amb Blanca d’Antillon. En aquest cas seria germà de sang de la Teresa d’Entença muller de l’infant Alfons, la qual, en testar l’any 1327, feia deixes a les dues filles de Manuel, Teresa i Berenguera.

Aquest Manuel no pot ésser confós, per raons cronològiques, amb un homònim que era nebot de la testadora i fou cortesà de Pere III el Cerimoniós.

Dusai i Ricard, Eimeric

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Conseller de Barcelona (1349-58). Fill de Guillem Pere Dusai i Marquet.

Fou canvista i posseïdor d’una de les taules de canvi més importants de la ciutat. Associat amb el canvista Jaume de Gualbes, dugué a terme operacions d’envergadura al servei de Pere III de Catalunya.

Morí sense fills, i la família continuà amb els descendents del seu germà:

Barceló Dusai i Ricard  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  El seu germà el casà (1303) amb la pubilla Guillema Durfort i de Montjuïc, hereva d’aquesta poderosa família del carrer de Montcada.

Dusai i Marquet, Arnau

2 Respostes

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Ciutadà de Barcelona. Tingué una llarga i intensa actuació a la vida política municipal.

Accedí nou vegades al Consell executiu barceloní, xifra no aconseguida per cap altra dels nombrosos membres de la família, que passaren també pel consistori.

Fou conseller cinquè en 1315, 1319 i 1322, tercer en 1325, 1328 i 1331, segon en 1334 i 1341, i primer o en Cap en 1347.

Domenge, Pere

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Militar. Manava, amb el grau de capità, el contingent de voluntaris vallencs que acudiren a la defensa de Tarragona contra les naus castellanes que, després d’haver estat rebutjades de Barcelona, es retiraven tot fent depredacions a la costa catalana (1359).

Disputació d’en Buc ab son cavall

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Obra anònima (bé que atribuïda a Anselm Turmeda per Marià Aguiló). Consta de 343 octosíl·labs apariats.

Escrita segurament a la segona meitat del segle XIV, relata la discussió del lladre Bernat Desbuc (o des Buc) amb el seu cavall sobre uns determinats aspectes de la vida religiosa del seu temps.

Es tracta d’una obra humorística de diàleg viu i intencionat, sense cap preocupació moralitzadora.

Fou editada, entre d’altres, per Wendelin Förster (1877) i per Lluís Faraudo (1911).

Destorrents, Ramon

12 Respostes

(Barcelona ?, segle XIV)

Pintor de retaules i miniaturista. Successor de Ferrer Bassa com a pintor reial, apareix documentat entre el 1351 i el 1362, i potser és el Raymundus de torrente, illuminator citat el 1385.

La seva vida i la seva obra són poc conegudes i aixó dificulta la identificació d’obres seves, sovint atribuïdes a d’altres. L’obra que serví per a identificar-lo és el retaule de la capella del palau de l’Almudaina, a Palma de Mallorca.

Tota la seva producció demostra el coneixement de la pintura sienesa. Li han estat atribuïts un tríptic amb la Coronació de la Mare de Déu, el Calvari procedent de Balenyà i el retaule de Sant Vicenç.

Possiblement en col·laboració amb Jaume Serra, féu la Passió del convent del Sant Sepulcre, de Saragossa. Li han estat atribuïdes també el retaule de Santa Marta d’Irivalls i la taula de Santa Marta i Santa Margarida, de la catedral de Barcelona.

Com a miniaturista, el 1351, il·luminà un saltiri per a Pere III el Cerimoniós. Seves o del seu taller són les miniatures del Missal de Reus (1363), de la Crónica de San Juan de la Peña (1369) i del Llibre Verd (1380).

Fou el pare de Rafael Destorrents.

Despuig, Ramon

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Arquitecte. Considerat, per la seva tasca a l’església de Santa Maria del Mar, de Barcelona, com un dels arquitectes més importants del segle XIV actius a Catalunya. Contractà aquesta obra el 1328, juntament amb Berenguer de Montagut, l’arquitecte de la seu de Manresa.

Del 1318 al 1333 dirigí la construcció del claustre de la catedral de Vic, obra que fou continuada per Bartomeu Ladernosa i Antoni Valls.

Despuig, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Després d’haver sotmès a Pere III el Cerimoniós el Rosselló, desposseint així Jaume III de Mallorca, fou nomenat veguer de Vilafranca de Conflent.

A la darreria del mateix any 1344, el 22 de novembre, resistí un intent de Jaume III per recuperar la plaça, en el curs de la frustrada invasió enregistrada aquells dies.

El 1347 anà a Sardenya amb els reforços que hi dugué Hug de Cervelló, i que poc després sofriren la derrota dels Aidu di Turdu.

Desplà

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Llinatge. A Barcelona els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del segle XIV.

Tingueren repetidament -fins al primer terç del segle XVI- els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes.

Uns Desplà (tal vegada els mateixos d’Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà, doctor en lleis.

Els segles XVI i XVII una branca dels Erill es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l’Albi i Cervià i les senyories d’Altet i de Lluçà.

Desmàs, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Arquitecte i escultor. Fou el constructor d’una part de l’antic edifici del monestir de Montserrat.

Prengué part a l’assalt al call jueu de Barcelona (1391), fet que mogué contra ell la persecució de la justícia. L’any següent obtingué el perdó reial per especial intercessió de l’abat de Montserrat, mogut pels mèrits artístics de Desmàs.