Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Lleida, escola arquitectònica de

(Lleida, segle XIII – segle XIV)

Nom d’un estil de monuments arquitectònics de la fi del romànic, caracteritzat per l’abundosa decoració geomètrica de les portalades. En són mostres importants Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Vilagrassa.

Pel que fa a l’escultura, els exemples més importants són del segle XIV; en sobresurten el retaule d’Anglesola i els sepulcres dels comtes d’Urgell, traslladats als EUA. A la segona meitat del segle la rica personalitat de l’escultor reial Jaume Cascalls n’orientà l’estil; el seguiren Bartomeu Robio i Pere Aguilar.

Posteriorment s’adverteix en aquesta escola l’influx borgonyó, que palesen les escultures de la seu lleidatana.

Libri Antiquitatum Ecclesiae Cathedralis

(Barcelona, segle XIII)

Cartulari de la catedral de Barcelona, que inventaria els seus béns i drets adquirits. Alguns documents són datats del segle IX.

És obra de tres o quatre mans distintes. Conté un total de 2.750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic.

Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona.

Liber Dotaliorum Ecclesiae Urgellensis

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIII – segle XVIII)

Cartulari conservat a l’arxiu capitular del bisbat d’Urgell.

Recull donacions i privilegis a favor de l’església de Santa Maria d’Urgell i a la seva canònica.

Consta de dos volums i conté 1.230 documents.

Jussiana d’Empúries

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Filla de Ponç Hug d’Entença, que era un fill del comte Ponç II i germà del comte Hug IV. La seva mare fou una Entença. És possible que Jussiana, potser per raons d’heretatge, n’adoptés el cognom.

Per gestions del rei Jaume I el Conqueridor, es casà amb l’oncle del monarca, Bernat Guillem, fill il·legítim de Guillem VIII de Montpeller i germanastre de la reina Maria I de Montpeller. El seu marit prengué certament el nom d’Entença i fou el gran defensor del Puig de Santa Maria, on morí el 1237.

Fills del matrimoni foren un altre Bernat Guillem d’Entença, i Sibil·la d’Entença, futura muller de Fortún de Bergua.

Juneda, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Agent secret de Pere II el Gran. Fou enviat a Mallorca per preparar-hi l’expedició de l’infant Alfons, tan bon punt les operacions a Catalunya contra els croats francesos prengueren un caire favorable.

El 12 de setembre de 1285 el rei ordenà a Bernat Escrivà que aparellés amb urgència i secret una barca, amb la qual Juneda passà a Mallorca i tingué els contactes que calien per tal de guanyar voluntats a favor de Pere II, que es proposava l’annexió de l’illa.

Acomplida la seva missió, reembarcà tot seguit, abans que es produís la invasió de l’illa.

Ishaq -escriptor, s XIII-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XII – segle XIII)

Autor jueu de cognom desconegut. Possiblement català.

El 1210 escriví un llibre Ezrat Nasim (Defensa de les dones), en prosa rimada. El llibre és una rèplica a l’obra antifeminista de Yëhudà ibn Sabbetay, sense superar l’estil i la gràcia d’aquest i sense convèncer.

Hostalric, Ramon d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

XV Abat perpetu de Poblet.

Fou elegit el 1221, després d’haver quedat vacant el càrrec en ser nomenat bisbe d’Elna el seu antecessor, Arnau de Filella, el qual morí el 1224, i Ramon el succeí també a Elna.

El seu successor a Poblet fou Ramon de Cervera.

Gurb -llinatge militar-

5 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge de l’estament militar. Els seus membres figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan segle X.

El primer membre conegut és Ansulf (942-992), que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (890-1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló.

El seu hereu Bernat Sendred de Gurb (1022-39), casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb (1038-1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurb; els seus successors prengueren el cognom de Queralt.

Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083.

Guiu -metge reial-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Metge reial. Assistí sempre la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor, fins a la mort d’aquella a Osca, el 12 d’octubre de 1251.

El testament de la reina el recomanava amb elogi al rei Jaume. Fou aleshores metge de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

Guerau I d’Urgell

12 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Primer comte d’Urgell i vescomte de Cabrera i d’Àger. Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell.

Es casà amb Eilo, filla de Pero Fernández de Castro. Intentà assegurar-se el comtat d’Urgell amb l’ajut de Pere I el Catòlic per a quan morís el comte Ermengol VIII. Tingué, però, greus problemes, ja que Ermengol obtingué la protecció reial per a la seva muller Elvira de Lara.

Guerau intentà diverses vegades d’entrar dins el comtat, però no ho aconseguí. A la mort del rei a Muret (1213), ho aconseguí i fou reconegut pels consellers de Jaume I el Conqueridor. Guerau governà el comtat fins a l’any 1226, en que ingressà a l’orde dels templers.

A la seva mort, el comtat d’Urgell el deixà a Ponç I, i el vescomtat de Cabrera a Guerau V.