Arxiu d'etiquetes: segle XIII

greuge

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Reclamació presentada a les corts per actes il·legals i abusos comesos pel rei, els funcionaris reials, els senyors o les autoritats municipals, a fi d’obtenir-ne la reparació.

L’any 1409 s’acordà que, per resoldre els greuges, calien nou representants designats pel rei i uns altres nou representant els braços (jutges de greuges), però l’any 1419 aquest nombre es reduí a nou (tres de designació reial i dos per braç).

Les decisions dels jutges de greuges eren inapel·lables.

Granyena, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Participà a les bandositats nobiliàries de la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pertanyia a la facció dels Cardona.

Acudí amb els seus components a l’avinença de 1226 pactada amb el partit dels Montcada.

El 1236 fou un dels testimonis de la concòrdia de Tàrrega, per la qual Jaume I reconeixia Ponç de Cabrera com a comte d’Urgell.

Era el pare de Guerau de Granyena.

Granyena, Guerau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fill de Pere, amb el qual formava al bàndol dels Cardona.

A la concòrdia de 1226 convinguda amb els Montcada, fou un dels ostatges lliurats en garantia dels acords. Passà un temps sota la custòdia del noble Ramon de Cervera.

Granada, Guillem de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Fou actiu conseller del rei Alfons I el Cast, a la mort del qual (1194), fou un dels signants de la convalidació del seu testament sacramental.

Ja durant el regnat de Pere I el Catòlic, essent vell, continuà com a conseller reial. Adquirí aleshores un ascendent encara més gran.

Girona, escola cabalística de

3 Respostes

(Girona, principi segle XIII – fi segle XIV)

Grup de cabalistes jueus. El cercle sorgí com a derivació de les especulacions elaborades a Provença sota la influència del talmudista i casuista Ishaq ben Abbu Mari.

Fou el primer grup cabalista de la península, i d’ell se’n conserven comentaris a les obres del Talmud, poesies religioses, cartes, catecismes, tractats, reculls de prescripcions, etc.

Entre els poetes de l’escola destaquen Ishaq ben Yehudà i Ishaq ha-Leví, i els tractadistes Azriel de Girona i Ezra ben Selomó, autors de comentaris a les Hagador talmúdiques.

El darrer representant de l’escola fou Mosé ben Nahman.

Giron, Maria

5 Respostes

(Castella, segle XIII – Urgell, segle XIII)

Dama. Es casà en segones núpcies amb Ponç I d’Urgell, del qual restà vídua el 1243. El testament del seu marit li assegurava 2.000 morabatins malgrat el calamitós estat financer del comtat urgellenc.

Fill seus foren l’hereu Ermengol IX, mort impúber el mateix any 1243, Àlvar, dit abans Roderic i comte d’Urgell, Guerau, Elionor, casada amb Ramon de Montcada, i Marquesa, casada amb Guillem de Peralta.

El 1259, quan Pere de Montcada i Jaume I feren la guerra al seu fill Àlvar, es preocupà sobretot que no en patissin les viles urgellenques d’Albesa i Menàrguens, que eren seves. En rebé una garantia del rei.

Sembla que no donà pas la raó al seu fill quan aquest, abandonant la seva primera muller Constança de Montcada, es casà amb Cecília de Foix.

Gener, Jaume -abat Santes Creus-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Santes Creus ?, Alt Camp, segle XIII)

Abat perpetu de Santes Creus (1275-?). Havia estat catedràtic a València.

En 1285 fou un dels alts personatges de l’església que assistiren el rei Pere II el Gran en la seva última malaltia.

Gallard, Arnau de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – França ?, segle XIII)

XVII abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1229 com a successor de Ramon de Cervera.

Pel novembre de 1230 rebé la visita de Jaume I el Conqueridor, que passà uns dies al monestir en visita religiosa per agrair la conquesta de Mallorca, durant el qual l’abat de Poblet i el de Santes Creus arbitraren sobre el nomenament del primer bisbe de la restaurada diòcesi de Mallorca, dirimint diferències entre el rei i el bisbat de Barcelona.

Deixà el càrrec el 1231 per tal d’ocupar la seu d’Agen (França). El substituí a l’abadiat Vidal d’Alguaire. Més tard fou arquebisbe d’Ais.

Galbors -baronessa Entença-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Dama. Muller de Berenguer V d’Entença.

El 1289, trobant-se de servei a la Cerdanya el seu marit i el seu fill gran Guillem d’Entença, la baronia d’Entença fou atacada pels Montcada i els templers d’Ascó. La baronia sofrí grans danys.

Els agressors tractaren, sense èxit, d’emparar-se de Móra d’Ebre, on es trobava Galbors. A la primeria de 1290, el seu fill Guillem, tornat de Cerdanya, aconseguí que els enemics s’allunyessin una mica. La lluita no cessà fins que Alfons II el Franc intervingué, encara que la disputa es prolongaria.

Altres fills seus foren, Saurina, que es casaria amb l’almirall Roger de Lloria, Berenguer, gran figura de l’expedició a Orient, i potser també Gombau, el pare de Teresa d’Entença que es casà amb l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Furs de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XV)

Compilació de lleis normatives medievals de caràcter general donades pel rei des de Jaume I, també anomenades Constitucions.

Posteriorment, els furs foren lleis aprovades en les Corts Catalanes.

En les Corts del 1413, sota el regnat de Ferran I d’Antequera, foren compilades en Les Constitucions i altres drets de Catalunya.