Arxiu d'etiquetes: segle XII

Cardona, Ramon de -segle XII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Personatge. De situació genealògica desconeguda però de consaguinitat manifestada amb el vescomte Ramon Folc III.

El 1151 féu un testament amb el seu germà Guillem, en el qual ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de mort sense fills legítims. Testà altra vegada el 1156.

Pel segon testament sabem que era casat amb una Elisenda i que tenia una germana anomenada Dolça. Posseïa els castells de Fals, Calonge, Castelltallat i la Molsosa.

És conjecturable que podria tractar-se d’un Ramon Folc, documentat ja el 1097, fill d’Ermessenda de Cardona i de Deudonat Bernat de Claramunt.

Deixava hereu principal el vescomte Ramon Folc II de Cardona.

Cardona, Ermessenda de -vàries-

7 Respostes

Ermessenda de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Dama. Era filla del vescomte Ramon Folc I de Cardona, i d’Ermessenda. Es casà amb Deudonat Bernat de Claramunt. Per haver mort amb poc temps de diferència el seu pare i el seu germà Bremond II de Cardona, el vescomtat de Cardona correspongué, després d’una regència del seu oncle Folc II de Cardona, al fill d’Ermessenda, Bernat Amat de Claramunt, dit després, com els seus successors, de Cardona.

Ermessenda de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Claramunt i d’Almodis. Es casà amb Guillem Ramon de Montcada, el Gran Senescal, al qual degué donar la major part dels fills coneguts d’aquell personatge. Quan morí el 1180 el vescomte Ramon Folc II de Cardona, germà d’Ermessenda, fou intentat a favor dels fills d’aquesta l’heretatge de part dels béns del difunt. En aquest intent actuà de negociador el seu cunyat Ot de Montcada.

Ermessenda de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Dama. És esmentada com a filla del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar. Probablement ha de ser distingida de l’homònima anterior, que podia ser tia seva.

Capítols de Corts

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – 1714)

Disposicions legislatives de les Corts Catalanes, degudes a la iniciativa de tots tres braços, o d’un de sol amb el consentiment dels altres, acceptades pel rei amb la fòrmula “Plau al senyor rei”.

Juntament amb les Constitucions i actes de Cort, tingueren primacia en el sistema jurídic català sobre el sistema consuetudinari i sobre el dret comú durant l’edat mitjana i la moderna, fins a Felip V de Borbó.

Caboet -llinatge-

4 Respostes

(Alt Urgell, segle X – segle XII)

Llinatge originari i senyor de la vall de Cabó (antigament Caboet), documentat des de la segona meitat del segle X. Al començament del segle XI regia la comdoria de Caboet Isarn de Caboet.

Els Caboet es distingiren per llur fidelitat i adhesió a l’església d’Urgell, que des de la primera meitat del segle XI els infeudà les seves possessions d’Andorra, i més tard per les valls de Sant Joan i de Cabó.

El primer membre conegut fou Isarn de Caboet  (Alt Urgell, segle XI) Noble. Al començament del s XI regia la comdoria de Caboet, la qual transmeté al seu fill:

Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XI – 1095)  Noble. Transmeté la comdoria de Caboet al seu fill:

Guillem Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XI – segle XII)  Noble. Transmeté la comdoria al seu fill:

Miró Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XII)  Noble. Transmeté Caboet al seu fill:

Ramon de Caboet  (Alt Urgell, segle XII)  Noble. Transmeté els seus béns al seu fill:

Arnau de Caboet  (Alt Urgell, segle XII – 1170)  Noble. Senyor d’Andorra i vassall del bisbe d’Urgell. Morí deixant la seva filla Arnaua de Caboet sota la protecció del bisbe urgellenc. Amb ell s’extingí la línia masculina dels Caboet.

Boixadors, Ramon de -segle XII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Senyor de Boixadors. Germà de Berenguer.

Ramon Berenguer IV de Barcelona li encomanà Tarrés per repoblar i defensar la zona de les Garrigues (1149), i Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat, li donà terres a Riu de Pruners i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i el terme de Fulleda (Garrigues).

Es féu monjo de Poblet el 1182 i fou succeït pel seu fill:

Ramon de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Prengué part en una expedició contra València comandada per Ermengol VII d’Urgell (1184).

Boixadors -llinatge-

7 Respostes

(Boixadors, Anoia, segle XII – segle XVIII)

Família noble de l’estament militar de Catalunya. Probablement originària del castell de Boixadors.

Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XII) i Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Senyor del castell de Boixadors (1124). Rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida (1149). .

Bernat Sanç

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Prelat. Fou elegit bisbe d’Urgell el 1142, com a successor de Pere Berenguer.

El comte Ermengol VI d’Urgell no acceptà el seu nomenament i el féu empresonar amb els canonges electors. El cas produí la intervenció del papa Innocent II, el qual excomunicà el comte i aquest cedí en la seva actitud.

El 1145 ja governava la diòcesi en llibertat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, on obtingué donacions per al bisbat.

Poc després hagué de defensar-se de l’acusació d’haver estat afegit amb simonia, fet que cal relacionar segurament amb l’oposició inicial del comte urgellenc.

A la seva mort fou succeït per Bernat Roger.

Berga, vescomtat de

8 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XII)

Títol senyorial de l’antic comtat de Cerdanya, creat el segle X en adquirir el pagus de Berga la categoria de comtat.

El primer vescomte conegut és Branduí (905); Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina (1003-vers 1017) es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I (1018-67) i el seu nét Bernat Dalmau (1067-90). Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas.

Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat (1086-1113), amb el qual s’acabà la successió de Bardina. L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà (1140-95).

El vescomtat de Berga s’extingí el 1199, quan Ramon de Berguedà, parent del trobador, vengué els seus drets vescomtals al rei Pere I de Catalunya.

Berga, comtat de

17 Respostes

(Berguedà, segle X – segle XII)

Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual (tret de la vall de Lillet).

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat.

El primer vescomte, Branduí, apareix el 905. el 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans (marca de Berga). El comtat de Berga estigué sempre unit a la casa comtal cerdana.

Oliba Cabreta, el futur bisbe i abat, fou segurament el primer comte titular del Berguedà, bé que supeditat al seu germà, Guifré II de Cerdanya, el qual entrà com a monjo al Canigó, i el seu fill Bernat heretà el comtat de Berga (1035-50).

En unir-se el comtat de Cerdanya amb el de Barcelona, el 1117, el comtat de Berga s’integrà als dominis d’aquests darrers comtes. Durant el segle XII desaparegué tota l’organització comtal del Berguedà; en restà només el seu nom en alguns documents escadussers.

Bell-lloc, Pere Bertran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Probablement germà de Bernat. Fou un dels consellers de més relleu del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Del 1133 al 1157 apareix en una quinzena de documents de govern importants.

El 1134 era un dels nobles que prometia ingressar per un any a l’orde del Temple, i fou un dels que signaren el privilegi de dotació inicial dels templers el 1143. El 1149 figurava entre els testimonis de la carta de població de Tortosa.

Actuà com a tractador (1153) de la compra del terç genovès sobre aquella ciutat, i fou ofert a Genova entre els ostatges per garantir la compra.