(Catalunya, segle XII)
Magnat. Col·laborador de Ramon Berenguer III de Barcelona, fou un dels principals consellers i diplomàtics de Ramon Berenguer IV (1131-62), i també del seu fill Alfons I el Cast (als primers temps del seu mandat), i per aixó fou un dels signants de les cartes de població de Tortosa (1149), Lleida (1150) i Cambrils.
(Pallars, segle XII – )
Jurisdicció feudal pertanyent, ja el segle XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i algunes altres localitats de l’alt Pallars.
Al començament del segle XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna.
A mitjan segle XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del segle XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana (vers el 1716), als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.
(Catalunya, segle XI – segle XII)
Dama. Fou la segona muller de Deudonat Bernat de Claramunt, vídu d’Ermessenda de Cardona i pare de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona. A la mort de Deudonat, a qui havia donat un fill del mateix nom, Beatriu es casà amb el noble Fortuny.
El 1119, vist el fracàs del fillastre Bernat Amat en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a Fortuny i Beatriu, amb la missió de repoblar la zona.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).
Fou conseller de Ramon Berenguer IV el Sant. El seu nom figura en una desena de documents importants de govern al període 1132-38, com són el pacte entre el comte barceloní i Hug III d’Empúries (1138).
Un homònim documentat el 1160 com a avalador del comte de Barcelona en un emprèstit és més probablement un fill seu.
(Catalunya, segle XII – 1154)
Segon vescomte de Bas. Fill segon de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera.
El 1131 o 1132 fou protagonista d’un fet novel·lesc: no podent obtenir el consentiment del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona per casar-se amb la seva germana Almodis, la raptà del mateix palau comtal de Barcelona, segurament amb l’aprovació d’ella, i s’hi casà tot seguit, se l’endugué a Castellfollit de la Roca, on es disposà a defensar-se. El comte, passada la primera indignació, es limità a renegar de la germana i del cunyat.
El 1140, havent mort sense descendència el seu germà Pere, n’heretà el vescomtat de Bas. El comte barceloní no es reconcilià tanmateix amb la parella fins al 1148, a canvi del lliurament al comte de la fortalesa de Castellfollit.
Per refermar la concòrdia, Ponç i els seus dos fills grans foren els grans protagonistes de la campanya per conquerir Miravet (1148) i participà en el setge de Tortosa, on fou un dels signants de la carta de població de la ciutat (1149).
A la seva mort, fou succeït com a vescomte de Bas pel seu fill gran Hug. Altres fills seus i d’Almodis foren Ramon, Ponç, Agalbursa. Gaia i:
Berenguer de Bas (Catalunya, segle XII) Noble. Segurament morí jove.
(Catalunya, segle XII – Sardenya, Itàlia, segle XII)
Dama. Germana d’Hug i de Berenguer.
Es casà amb Ramon de Torroja. El matrimoni passà a Sardenya el 1181, per defensar els interessos de la seva germana Agalbursa.
Tingueren un fill, Hug de Torroja, que fou lloctinent del vescomtat de Bas per absència dels titulars, els quals ja no tornarien de Sardenya.
A la mort d’Hug, heretà la lloctinència la seva germana Eldiardis.
(Catalunya, segle XII – 1716)
Demarcació administrativa: 56.655 h (1718), que comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar i el Baix Llobregat.
En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81.658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès.
A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre les sots-vegueries de Moià i d’Igualada.
El 1716, amb el decret de Nova Planta, la vegueria de Barcelona, sense la sots-vegueria del Vallès ni la zona del Maresme, formà el corregiment de Barcelona.
(Urgell, segle XI – segle XII)
Dama. Era filla del vescomte d’Àger, Ponç II de Cabrera. Es casà amb Ermengol VI d’Urgell.
Fills seus foren Elisabet, casada amb el vescomte Ramon Folc II de Cardona, Ermengol VII, hereu del comtat d’Urgell, Estefania, muller del comte Arnau Mir de Pallars Jussà, i Galceran, dit de Sales.
Tingué també dues filles més, molt poc conegudes: una que es casà amb Guillem de Sant Martí, i una dita Maria d’Almenar, que tingué un fill anomenat Ermengol.
(Catalunya, segle XII)
Suposat autor/s de poemes amatoris en llatí, continguts en un manuscrit de Ripoll del final del segle XII, avui conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
D’estil àgil i desimbolt, com el de la millor poesia llatina europea coetània, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual.
No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a Lorena.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Segurament és ell mateix, l’homònim que, en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona, havia sostingut amb aquest un plet d’importància.
El 1180, regnant Alfons I el Cast, formà part d’un tribunal especial que sentencià Pere de Lluçà a cedir al rei la potestat de Merlès i Lluçà, que era retinguda injustament pel demandat.
Quatre anys després tingué un incident que provocà una àmplia exposició de greuges contra ell, formulada davant el sobirà pels prohoms de la ciutat de Tàrrega.
Aquest darrer litigi revesteix una especial importància, ja que és un dels primers que indiquen el nivell de seguretat legal que havia assolit la naixent burgesia urbana, enfront dels interessos de les poderoses cases nobiliàries.
Dades dels Països Catalans 