(França, segle X)
Arquebisbe de Narbona (vers 927-977).
Durant els seus cinquanta anys de govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956.
(Catalunya, segle X – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle X)
Muller del comte Sunifred II d’Urgell. En restà vídua el 948.
L’any següent, havent entrat en religió, fou la tercera abadessa del monestir de Sant Joan, substituint a una altra, el nom de la qual fou amagat a tots els escrits degut a la seva conducta escandalosa.
(Catalunya, segle X)
Religiós. Les seves possessions (als comtats de Besalú i de Girona), que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia.
Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona (947) que el 957 capitanejà la rebel·lió que bandejà el comte Guifré II de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia.
(Ribagorça ?, segle IX – Catalunya, segle X)
Eclesiàstic. Abat del monestir de Banyoles. Anà a la cort carolíngia dues vegades per obtenir-ne preceptes de Carles el Ximple (916) i de Lluís d’Ultramar (948.
Pretenia la possessió de Rodes, però finalment la cedí a Tassi, fundador del monestir de Sant Pere de Rodes, a canvi d’altres béns.
(Catalunya Nord, segle X – segle XIX)
(occ: Fenolhet) Llinatge feudal, lligat al vescomtat de Fenollet. Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou.
Ansemund (casat amb Quíxol, possiblement néta del comte Delà d’Empúries), senyor del castell de Cameles (941) i que passà al primer vescomte de Fenollet (Pere I).
L’últim vescomte, Pere V, va ésser desposseït el 1229 per la seva vinculació al catarisme. Passat el vescomtat a la Corona francesa, la família va conservar el nom fins després de l’extinció de la branca el 1808.
(Catalunya, segle X)
Il·luminadora. Monja miniaturista.
Autora, amb el monjo Emeterius, del Beatus de Girona (975), que realitzaren, probablement, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i que és una de les obres mestres de la miniatura mossàrab.
(Catalunya, segle X)
Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l’establiment.
L’any 948, gràcies als bons oficis de Gotmar, bisbe de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d’haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l’abat Acfred de Banyoles.
L’any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós.
Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l’any 974.
(França ?, segle X – Barcelona ?, segle X)
(o Aimilda) Comtessa de Barcelona.
Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills.
Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle.
(Catalunya, segle X – )
Llinatge noble. Originat pels senyors dels castells de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara (a l’alta Segarra), confí meridional del comtat de Cerdanya.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Il·lia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava.
La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug (I) de Cervera. A mitjan segle XI prengueren el cognom Cervera per la possessió d’aquesta ciutat, que aviat perderen, i on només conservaren algunes rendes.
Al darrer terç d’aquella centúria repoblaren la comarca de l’Espluga de Francolí; vers 1110 la branca primogènita adquirí el vescomtat de Bas i de fet canvià el cognom de Cervera pel de Bas.
El 1151-53 els Bas-Cervera contribuïren eficaçment a la reconquesta de la serra de Siurana, i el 1177 s’instal·laren a Sardenya, on originaren l’estirp principesca dels jutges d’Arborea.
Les branques menors del llinatge conservaren el cognom; la més important colonitzà la comarca de les Garrigues i esdevingué una de les famílies més poderoses del comtat d’Urgell.
(Catalunya, segle X – )
Llinatge noble, derivat d’Assulf (o Assolf) (mort vers 900), potser d’origen germànic o franc, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona (961), fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí.
El seu fill i successor Sendred (de Gurb) obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt.
La línia troncal de Cervelló fou iniciada per un altre fill d’Assulf, Hug de Cervelló (mort 1025/27), que fou el primer a portar el cognom.
De la línia principal sortiren els Alemany de Cervelló, els barons de la Llacuna, els senyors de Santa Perpètua i Vallespinosa i els barons de Samatzal.
Dades dels Països Catalans 