(Vallcebre, Berguedà, 16 març 1815 – Perpinyà, 8 novembre 1904)
Sacerdot. Estudià a Solsona i a Vic.
Formant part de l’exèrcit liberal, durant la primera guerra carlina, es passà al bàndol carlí.
Acabada la guerra, féu estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà.
Anà amb Antoni M. Claret a Cuba. En tornar a Europa s’establí a Perpinyà.
(Fígols d’Organyà, Alt Urgell, 5 gener 1937 – Barcelona, 24 febrer 1995)
Poeta. Estudià teologia, psicologia analítica i ciència de la literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants.
Ha publicat Joc d’arrels i d’estels (1965) i Antologia de sacerdots poetes (1975).
(Catalunya, segle XII)
Trobador en llengua occitana. Pertanyent a la família dels senyors de Gironella (Berguedà).
Hom ha cregut identificar-lo, amb fonament, amb un canonge de la seu de Girona, enterrat al claustre del convent de Sant Daniel, que visqué probablement a la segona meitat del segle XII.
En resten tres poesies de caràcter amorós, d’una correcció i elegància molt remarcables.
(el Morell, Tarragonès, 1859 – Llagostera, Gironès, 6 febrer 1936)
Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.
Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera (1900-36).
Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d’Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d’Olot i ses valls (1908) i articles científics.
Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.
(Calella, Maresme, 14 març 1889 – la Pinya, Garrotxa, 12 agost 1936)
Escriptor teatral. Rector de la Pinya.
En iniciar-se la guerra civil fou assassinat.
Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L’estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc.
(Barcelona, 1834 – 1918)
Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes.
Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme. És autor, entre altres obres, d’una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d’una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d’obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire.
Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona, segle XVIII – Barcelona, 3 juny 1809)
Sacerdot teatí. Participà en el complot de l’Ascensió del 11 i 12 de maig de 1809. Fou condemnat a mort i executat juntament amb d’altres.
Des del 6 de juny de 1909 les seves despulles estan al claustre de la catedral de Barcelona, on té dedicat un monument.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, segle XIX – Barcelona ?, segle XIX)
Organista. Fou ordenat sacerdot a Roma (1870).
El 1872 fou nomenat sots-xantre de l’església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona (1885).
Publicà Estudios históricos sobre el canto llano… (1885).
(Barcelona, 15 octubre 1931 – Säo Paulo, Brasil, 28 abril 2025)
Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l’Opus Dei.
El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Carles Riba, Hölderlin i Salvador Espriu, vol explicar l’aventura de l’home cap a Déu.
(Barcelona, 24 octubre 1875 – Mataró, Maresme, 28 desembre 1944)
Compositor i organista. Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró.
Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció, de sardanes i del drama líric Lo safraner (1908).
Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró.
Dades dels Països Catalans 