(Mataró, Maresme, 1830 – 1902)
Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró.
Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.
(Ceret, Vallespir, 1850 – Perpinyà, 1932)
Narrador. Fou rector d’Arles de Tec (1898-1908) i, un cop jubilat, s’establí a Barcelona fins al 1930, quan es retirà a Perpinyà.
Col·laborà, sota l’epígraf Una llesca de pa de casa, a la secció catalana del setmanari “La Coix des Pyrénées Orientals” amb el pseudònim d’Hotentic i, més tard, amb el de Mir i Nontoquis.
Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb l’estudi titulat Diferències que hi ha entre el català parlat a Barcelona i el català parlat al Ruissilló i especialment al Vallespir.
És autor de Contes vallespirencs (1907), Cent i una faules de la Fontaine (1927), Monòlegs vallespirencs (1928), Llavants de taula (1930), Altra manada en les faules de la Fontaine (1930), Espigolada en les faules de la Fontaine i Camí fent (1932).
(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.
En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.
(Salitja, Selva, abans 1370 – Blanes, Selva, 1444)
Rector de Blanes (1410-44). Li fou atribuïda l’autoria del Llibre de feyts d’armes de Catalunya, que havia redactat (vers 1673) Joan Gaspar Roig i Jalpí.
(Catllà de Conflent, Conflent, 1871 – Baixàs, Rosselló, 1933)
Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà.
Féu conèixer, en particular per mitjà de la “Revue de l’Université Catholique de Lille”, les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull.
(Barcelona, 1930 – 20 agost 2015)
Sacerdot i catequista. És autor de La Santa Missa (1962), Crec en Jesucrist, Primera comunió, etc.
(Tarragona, segle II)
Sacerdot. Pertanyent a la tribu Galèria.
Li fou dedicada una làpida de marbre, conservada, per la qual hom veu que pertanyia a l’alt nivell jeràrquic dels Augustals.
(Barcelona, 20 juny 1805 – València, 25 setembre 1849)
Sacerdot i poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l’orde dels escolapis (1819) i morí reclòs en un manicomi. Fundà el “Diario Mercantil de Valencia”.
Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d’una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d’un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843).
En català va escriure un miracle de Sant Vicent Ferrer.
(Torrellebreta, Osona, 1904 – 1983)
Sacerdot i entomòleg. Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim. Capellà de l’hospital comarcal de Vic.
Ha recollit més de trenta-cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta. Ha enriquit la col·lecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics. Algunes subespècies de cinipidocecídides porten el seu nom.
És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes (1930) i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic. Fam. Vespidae (1930).
Dades dels Països Catalans 