Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Ponç -varis bio-

Ponç  (Catalunya Nord, segle X)  Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya.

Ponç  (Lleida, segle XII – Catalunya ?, segle XIII)  Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se’n conserven comentaris a l’Arbor actionum de Bassiano.

Ponç  (Catalunya, segle XIII)  Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3 de novembre de 1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l’església.

Joan Ponç  (País Valencià, segle XV)  Pintor. Assolí bona fama al seu temps.

Joan Ponç  (Palma de Mallorca, vers 1445 – Portugal, segle XV)  Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província.

Josep Ponç  (Barcelona, 1681 – 1761)  Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.

Pere Ponç  Veure> Pere Pons  (eclesiàstic i escriptor català del segle XVI).

Pere Ponç  (Maó, Menorca, 1711 – 1792)  Metge. Estudià a València, on es doctorà. El 1781 era jurat major de Maó. Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca.

Ramon Ponç  (Catalunya, segle XV)  Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l’illa l’Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d’aquesta illa.

Pla, Josep

(Catalunya, segle XIX – 1899)

Eclesiàstic. Era rector de Vilamur (Maresme). Tingué fama com a orador sagrat.

És autor d’un tractat de retòrica i poètica i d’altres escrits.

Piferrer, Domènec

(Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou rector de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).

Tingué fama pels seus coneixements jurídics i teològics.

Nadal, Francesc

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Felipó. És autor d’un Compendi de doctrina cristiana (1793), del qual foren fetes almenys dues edicions més, i d’una Vida del Beato Josep Oriol (1815).

Moisès, Jacob ben

(Barcelona, segle XIII)

Escriptor jueu. Fou rabí de la comunitat hebrea de Barcelona.

Traductor a l’hebreu del comentari de Maimònides a la Missa.

Miró, Antoni -religiós-

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou rector de la parròquia de Cervera.

És autor d’uns Comentarios sobre los preceptos del Decálogo, publicats el 1566.

Masferrer, Joan

(Barcelona, 1855 – 1901)

Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia barcelonina de Betlem durant vint-i-quatre anys.

Destacà per la seva intensa vinculació a iniciatives culturals.

Macabich i Llobet, Isidor

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)

Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.

Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.

Delcasso, Llorenç

(la Cabanassa, Alta Cerdanya, 1740 – Catalunya Nord, segle XVIII)

Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals. Havia estat rector de Montlluís.

Pel maig de 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya (coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit), cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans; recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat.

Cereal, Lluci Afrani

(Tarragona, segle I – Narbona, França, segle I)

Sacerdot de l’època romana. Havia estat esclau. Residí a Narbona.

Li fou dedicat un monument sepulcral.