Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Nadal, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Felipó. És autor d’un Compendi de doctrina cristiana (1793), del qual foren fetes almenys dues edicions més, i d’una Vida del Beato Josep Oriol (1815).

Masferrer, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1855 – 1901)

Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia barcelonina de Betlem durant vint-i-quatre anys.

Destacà per la seva intensa vinculació a iniciatives culturals.

Delcasso, Llorenç

Deixa un comentari

(la Cabanassa, Alta Cerdanya, 1740 – Catalunya Nord, segle XVIII)

Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals. Havia estat rector de Montlluís.

Pel maig de 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya (coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit), cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans; recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat.

Cereal, Lluci Afrani

Deixa un comentari

(Tarragona, segle I – Narbona, França, segle I)

Sacerdot de l’època romana. Havia estat esclau. Residí a Narbona.

Li fou dedicat un monument sepulcral.

Castells i Arbós, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1818 – 1898)

Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà a Roma el 1840.

Fou catedràtic als seminaris de Tarragona i de Barcelona, i també rector d’aquest darrer (1877).

Escriví obres religioses en castellà, i algunes poesies en català i en llatí.

Castellà, Bonaventura

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1830 – 1902)

Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró.

Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.

Caseponce, Esteve

2 Respostes

(Ceret, Vallespir, 1850 – Perpinyà, 1932)

Narrador. Fou rector d’Arles de Tec (1898-1908) i, un cop jubilat, s’establí a Barcelona fins al 1930, quan es retirà a Perpinyà.

Col·laborà, sota l’epígraf Una llesca de pa de casa, a la secció catalana del setmanari “La Coix des Pyrénées Orientals” amb el pseudònim d’Hotentic i, més tard, amb el de Mir i Nontoquis.

Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb l’estudi titulat Diferències que hi ha entre el català parlat a Barcelona i el català parlat al Ruissilló i especialment al Vallespir.

És autor de Contes vallespirencs (1907), Cent i una faules de la Fontaine (1927), Monòlegs vallespirencs (1928), Llavants de taula (1930), Altra manada en les faules de la Fontaine (1930), Espigolada en les faules de la Fontaine i Camí fent (1932).

Boixó, Manuel

Deixa un comentari

(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.

En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.

Boades, Bernat

3 Respostes

(Salitja, Selva, abans 1370 – Blanes, Selva, 1444)

Rector de Blanes (1410-44). Li fou atribuïda l’autoria del Llibre de feyts d’armes de Catalunya, que havia redactat (vers 1673) Joan Gaspar Roig i Jalpí.

Blazy, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Catllà de Conflent, Conflent, 1871 – Baixàs, Rosselló, 1933)

Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà.

Féu conèixer, en particular per mitjà de la “Revue de l’Université Catholique de Lille”, les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull.