Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Albertí -varis bio-

3 Respostes

Arnau Albertí  (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI)  Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.

Guillem Albertí  (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.

Jaume Albertí  (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV)  Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.

Pere Joan Albertí  (Illes Balears, segle XVI)  Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.

Rafael Albertí  (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627)  Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).

Virca, Salomó ben

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Rabí i metge. És autor d’una història del poble jueu des de la destrucció del temple fins al seu temps.

L’obra aparegué a Amsterdam, en traducció llatina, l’any 1451.

Vilaseca i Rius, Isidre

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 20 febrer 1835 – 23 octubre 1900)

Sacerdot, pedagog i publicista. És autor d’algunes obres docents de geografia i història, així com d’una Biografia d’En Jacint Comas i Galí (1893).

Vilalta, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic. Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona.

El 1650 publicà un Tractat de les cerimònies de la missa resada i solemne, reeditat el 1679.

Verdaguer, Pere -religiós, s. XVIII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic. El 1750 era rector de Sallent. Fou persona coneguda per la seva cultura i primer mestre del futur bisbe Fèlix Amat.

Vallet, Josep

Deixa un comentari

(Sarral, Conca de Barberà, 1833 – Barcelona, 1909)

Eclesiàstic. Era canonge del capítol barceloní.

És autor d’obres diverses, com les titulades Àlbum de los papas i Bellezas del canto gregoriano.

Sullà, Jaume

Deixa un comentari

(Pallars Jussà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Escriptor i eclesiàstic. Era originari de la conca de Tremp. Fou canonge de la seu d’Urgell.

Escriví un diccionari i unes regles de gramàtica.

Rocafort, Josep

Deixa un comentari

(Sant Feliuet de Terrassola, Bages, segle XVIII – Tona, Osona, 1784)

Eclesiàstic. Rector de Tona. Deixà manuscrits setze volums estudiant la genealogia de moltes famílies catalanes. L’obra es conservà durant anys a Oristà.

Ponç -varis bio-

Deixa un comentari

Ponç  (Catalunya Nord, segle X)  Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya.

Ponç  (Lleida, segle XII – Catalunya ?, segle XIII)  Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se’n conserven comentaris a l’Arbor actionum de Bassiano.

Ponç  (Catalunya, segle XIII)  Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3 de novembre de 1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l’església.

Joan Ponç  (País Valencià, segle XV)  Pintor. Assolí bona fama al seu temps.

Joan Ponç  (Palma de Mallorca, vers 1445 – Portugal, segle XV)  Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província.

Josep Ponç  (Barcelona, 1681 – 1761)  Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.

Pere Ponç  Veure> Pere Pons  (eclesiàstic i escriptor català del segle XVI).

Pere Ponç  (Maó, Menorca, 1711 – 1792)  Metge. Estudià a València, on es doctorà. El 1781 era jurat major de Maó. Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca.

Ramon Ponç  (Catalunya, segle XV)  Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l’illa l’Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d’aquesta illa.

Pla, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – 1899)

Eclesiàstic. Era rector de Vilamur (Maresme). Tingué fama com a orador sagrat.

És autor d’un tractat de retòrica i poètica i d’altres escrits.