Arxiu d'etiquetes: Sabadell (morts a)

Corominas -industrials-

(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)

Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.

Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.

El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).

El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.

Castells i Peig, Andreu

(Sabadell, Vallès Occidental, 29 octubre 1918 – 16 gener 1987)

Historiador de l’art i pintor. Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà. Formà part del grup del Cenacle que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939.

Conreador de l’impressionisme i, després, de l’expressionisme.

A part de nombrosos treballs en revistes especialitzades, ha publicat L’art sabadellenc (1961-67), Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España (1974) i Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 (sis volums: 1975-82).

Des de 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell.

Cardona i Agut, Josep

(Cardona, Bages, 1871 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 febrer 1934)

Poeta i eclesiàstic.

Es destacà com a orador sagrat en català; predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats: Elogi fúnebre del doctor Robert (1902).

Fundà i dirigí a Sabadell la revista “Garba”, dins la línia dels Pomells de Joventut.

Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer: Cançons i moralies (1927), Terrals (1927), Lliris blaus (1928).

Burguès i Serra, Marià

(Sabadell, Vallès Occidental, 1 agost 1851 – 20 novembre 1932)

Ceramista. Es formà a Sabadell, Mataró, Coïmbra, Muel, Manises i la Bisbal d’Empordà.

Fundador del “Faianç Català” (1891) a Barcelona, s’establí definitivament a Sabadell, on instal·là un important obrador de ceràmica industrial i artística.

Publicà les obres Estudis de terrissa catalana (1925) i Sabadell del meu record (1930).

Brossa i Trullàs, Eduard

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 octubre 1848 – 15 octubre 1924)

Cartògraf. Fou col·laborador de Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona (1889).

Entre els seus treballs cartogràfics destaquen el Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona (1888-1913), Regió del Montseny, etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres (1892).

Bosc i Cardellac, Antoni

(Sabadell, Vallès Occidental, 12 gener 1758 – 25 gener 1829)

Metge i historiador. Va traslladar-se a València per cursar la carrera de medicina i posteriorment va completar els estudis a la Universitat de Cervera, on va llicenciar-se.

Exercí a Bràfim i després a Sabadell (1787), d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal. Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa.

Els seus treballs sobre les patologies relacionades amb l’envelliment el converteixen en un pioner de la recerca mèdica geriàtrica al nostre país.

Entre les seves obres de tema mèdic destaca molt especialment la Topografía médica de Sabadell, així com Razones médicas para eximir a los sexagenarios de la observación del ayuno eclesiástico (1816).

Com a erudit sobre temes més generals publicà: Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim, Memòries de les coses notables de la vila de Sabadell: 1787-1804 (1944), Memorias de Sabadell antiguo y su término, desde el año 1789 (1882), la Breve historia de Cataluña, un Mapa de Cataluña antigua, el curiós Diario de los siete años de guerra de Bonaparte en Bràfim y su comarca i unes memòries anomenades Sucesos de mi vida, text perdut utilitzat el 1880 pel seu biògraf August Rius i Borrell.

Porta el seu nom la institució cultural Fundació Bosch i Cardellac.

Enllaç web:  Fundació Bosch i Cardellac

Borrell i Palazón, Alfons

(Barcelona, 3 juny 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 6 octubre 2020)

Pintor. Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona.

Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural.

El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action painting.

Benessat i Bayés, Felip

(Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1815 – Sabadell, Vallès Occidental, 1878)

Científic. Especialitzat en l’aplicació pràctica de les ciències fisicoquímiques, creà una fàbrica de gas a Sabadell, un laboratori químic a Vic, i fou un dels primers a obtenir la preparació industrial del cloroform.

L’any 1863 ingressà al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot.

Bedós i Arnal, Francesc de Paula

(Xerta, Baix Ebre, 1867 – Sabadell, Vallès Occidental, 22 març 1927)

Metge i literat. Exercí de metge en vaixells comercials i de guerra.

El 1876 estrenà a Valls la comèdia Qui fa desfà. El 1890 fundà a Sabadell l’agrupació Rapsodes Catalans.

Publicà treballs de botànica, de mineralogia i d’etnografia i col·laborà (1894-1908) a la “Revista de Sabadell” amb escrits sobre crítica i història literària.

Les seves poesies foren premiades en diversos certàmens poètics.

Bardés i Abellà, Ramon

(Esparreguera, Baix Llobregat, 4 octubre 1910 – Sabadell, Vallès Occidental, 19 agost 1999)

Escriptor. Professor de català. Promotor d’activitats culturals a Sabadell.

És autor de les novel·les Sense esperança (1958) i La darrera primavera (1963), en què reflecteix el terror provocat per un règim totalitari i el desencís d’un activista polític, respectivament.

També ha escrit algunes comèdies (Mercè, Les flors del demà i Final i preludi) i llibres de memòries (Un de nosaltres, 1985; Solament el record, 1990).