(Fiñana, Almeria, Andalusia, 1926 – Sabadell, Vallès Occidental, 2012)
Pintor. Conreà l’informalisme, amb una notable qualitat cromàtica.
Bermúdez, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sabadell (morts a)
Escaiola, Josep
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX)
Terrisser. Era més conegut pel sobrenom de Bolsós.
Excel·lí en treballs artístics, molt estimats a l’època per a aplicacions decoratives, tant en jardins com en temples.
Clapés i González -artistes-
Ramon Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1963) Pintor. Estudià a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.
Lluís Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 14 setembre 1911 – 1983) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.
Casanovas i Sellarès, Joaquim
(Barcelona, segle XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1880)
Eclesiàstic. Escriví una Guía de la vida cristiana en el mundo, publicada el 1870.
Casademunt i Giralt, Modest de
(Barcelona, 18 juny 1881 – Sabadell, Vallès Occidental, 11 abril 1964)
Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants.
Got i Anguera, Josep
(Reus, Baix Camp, 20 juny 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 24 febrer 1908)
Autor teatral. Residí des del 1884 a Sabadell.
És autor de nombroses obres teatrals, estrenades del 1886 al 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre altres, Enredos (1886), Muralla de ferro (1888), La bogeria i altres comèdies (1926), etc.
Genescà i Coromines, Antoni
(Ripoll, Ripollès, 9 juny 1849 – Sabadell, Vallès Occidental, 1927)
Mecànic. Fill de Llorenç Genescà i Rovira.
Obtingué el primer títol de maquinista naval atorgat per l’estat espanyol. Traduí obres tècniques de l’anglès i de l’italià.
Fou director de muntatge, durant trenta anys, de la secció naval de La Maquinista Terrestre i Marítima.
Considerat com el primer especialista del país, realitzà gran nombre de construccions i muntatges especials. Dirigí una revista tècnica mensual.
Geis i Parragueras, Camil
(Girona, 7 febrer 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 16 gener 1986)
Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell.
Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs.
Poeta acurat, influït per Josep Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986).
En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).
Galtés i Llibre, Pius
(Barcelona, 9 juny 1844 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 gener 1911)
Naturalista i religiós escolapi, fou ordenat sacerdot el 1868.
Va viure diversos anys a Cuba (1870), on dirigí l’Academia Calasancia des del 1877. De nou a Catalunya, fou director dels col·legis escolapis de Morella i de Valls. Novament a Cuba, fou director del col·legi de Guanabacoa (1900-02).
Publicà …Draper ante la recta razón (1879), Nociones de física aplicada a los usos más comunes de la vida (1884), Diccionario etnográfico-antropológico (1894) i Elementos de ciencias fisiconaturales, para uso de las escuelas elementales (1906).
Forrellad i Solà, Antoni
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)
Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).
L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.
Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.
Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.
Dades dels Països Catalans 