(Rosselló, segle X – després 1027)
Bisbe d’Elna (vers 1019-vers 1031). Fill de Sendred de Gurb. El 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà. Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba.
Pelegrí a Terra Santa (vers 1026), deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027.
Pere de Bellcastell (Rosselló, segle XIV) Cavaller al servei del rei Sanç I de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip. Juntament amb el seu fill Francesc fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. Fou el pare de:
Francesc de Bellcastell (Rosselló, segle XIV – 1368) Cavaller. Era senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Palma de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. Segurament fou el pare de:
Pau de Bellcastell (Rosselló, segle XIV) Cavaller. Fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.
(Rosselló, segle XIII)
Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285.
El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig d’Orfila, que havia pres la mateixa actitud.
(Rosselló, segle XV – segle XVI)
Editor. Cosí i gran admirador de l’escriptor Francesc Moner.
En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.
Dalmau de Barberà (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.
Evarist Barberà (València ?, segle XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.
Mateu Barberà (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Pere Arnau de Barberà (Rosselló, segle XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.
(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)
Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.
A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.
El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.
(Rosselló, segle XVII – Roma, Itàlia, després 1702)
Eclesiàstic. Canonge d’Elna, enviat a Roma el 1657 per sol·licitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, s’hi establí d’una manera definitiva.
És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat.
(Rosselló ?, segle XI – 1096)
Bisbe d’Elna (1087-96). Bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.
Col·laborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes (1096) presidit per Urbà II.
(Rosselló, segle XI – segle XII)
Noble. Fill del comte Gausfred II de Rosselló. Regentà el comtat en nom del seu nebot Girard I, quan aquest anà per segona vegada en croada a Terra Santa (1107-12).
Mort Girard I en data incerta, que cal situat entre 1113 i 1115, i essent encara menor d’edat el fill del comte difunt, Gausfred III, es produí encara una segona regència d’Arnau Jofre, fins que arribà a la majoria d’edat.
Dades dels Països Catalans 