(Rosselló ?, segle XVI)
Pintor renaixentista. Actiu especialment al Rosselló. el 1549 pintà el retaule de Sant Miquel de Ribesaltes.
Brell, Felip
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)
Bouille, Miquel
(Illa, Rosselló, 30 juliol 1931 – Rosselló, 23 juliol 1996)
Historiador. Arxiver al departament dels Alts de Sena.
Autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en col·laboració amb Francesc Brousse, d’Églises romanes en Roussillon (1967) ì Chemins du Roussillon (1969).
Boher, Pere
Bernat de So
(Rosselló, vers 1315 – 1385)
Poeta. Fou senyor de Millars i estigué complicat en les lluites entre Pere III el Cerimoniós i Jaume II de Mallorca, del qual era súbdit. Participà en el setge de l’Alguer (1354), en les guerres contra Castella (1363) i en l’expedició contra Jaume III de Mallorca, i li foren confiades missions diplomàtiques.
D’ell només resta Vesió (vers 1382), poema en 1.330 hexasíl·labs apariats, en el qual descriu l’Europa del seu temps, on catorze sobirans lluiten entre ells, els prínceps de l’Església es lliuren a la sensualitat, i els mercaders s’aprofiten de la situació. Tot i l’abús d’al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l’actitud política de l’autor i per la interpretació que fa del moment històric.
Berenguer -bisbe Elna, v1019/v1031-
(Rosselló, segle X – després 1027)
Bisbe d’Elna (vers 1019-vers 1031). Fill de Sendred de Gurb. El 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà. Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba.
Pelegrí a Terra Santa (vers 1026), deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027.
Bellcastell -llinatge-
Pere de Bellcastell (Rosselló, segle XIV) Cavaller al servei del rei Sanç I de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip. Juntament amb el seu fill Francesc fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. Fou el pare de:
Francesc de Bellcastell (Rosselló, segle XIV – 1368) Cavaller. Era senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Palma de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. Segurament fou el pare de:
Pau de Bellcastell (Rosselló, segle XIV) Cavaller. Fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.
Batlle, Ramon
(Rosselló, segle XIII)
Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285.
El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig d’Orfila, que havia pres la mateixa actitud.
Barutell, Miquel Berenguer de
(Rosselló, segle XV – segle XVI)
Editor. Cosí i gran admirador de l’escriptor Francesc Moner.
En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.
Barter, Felip de
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.
Barberà -varis bio-
Dalmau de Barberà (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.
Evarist Barberà (València ?, segle XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.
Mateu Barberà (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Pere Arnau de Barberà (Rosselló, segle XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.
Dades dels Països Catalans 