(Itàlia, segle III – Àfrica ?, segle IV)
Personatge romà llegendari. Enviat a Hispània per perseguir els cristians, segons la llegenda, recorregué les ciutats de la costa catalana, entre d’altres territoris.
Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de València (s IV) i en d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, i a d’altres de l’estat espanyol.
Antic terme, al sud de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, monument funerari paleocristià de mitjan segle IV.
S’alça en el mateix indret ocupat per una vil·la romana que fou destruïda al final del segle III i reconstruïda en gran part en el segle IV.
Entre les estructures que foren bastides destaquen dues sales cupuliformes funeràries que es comuniquen per un petit passadís. La sala oest és de planta quadrilobulada i no conserva la cúpula. La de l’est ha conservat la seva estructura i part de l’ornamentació, que consta de dues parts: una pintada que ocupa la part alta del cilindre de la nau, i l’altra, superior, en mosaic, que recobreix tota la cúpula. S’hi representen escenes de la Bíblia i figures d’entronitzats semblants a les del palau imperial de Tréveris.
Es tracta d’un edifici de gran qualitat, pròxim a l’art oficial romà posterior a l’emperador Constantí. Basant-se en la iconografia dels entronitzats es podria deduir que possiblement fou enterrat aquí un membre de la família imperial, potser Constant II, traslladat a Tarragona després de la seva mort prop d’Elna.
La data arqueològica del conjunt bé podria correspondre a aquest moment (vers el 350).
(o d’Ossó, ant: Castell-lliuró) Poble (372 m alt), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).
Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.
El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.
Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.
Jaciment iberoromà. Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan segle II aC.
La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial.
Sepulcre monumental romà, prop de la unió del Llobregat i el Cardener. És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior.
Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta. La part de dalt era una cel·la amb cobert de doble vessant. Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons.
El nom actual sembla una falsa grafia d’Elbreny, derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X.
Sepulcre monumental romà, prop de Boades.
Té forma de temple d’una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt.
Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici.
(o Blanda) Ciutat romana, corresponent a l’actual Blanes. Documentada a les fonts llatines (Plini, Pomponi Mela), i que cal considerar d’origen pre-romà.
Sembla que coincidia amb la frontera nord dels laietans.
Gran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l’any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 per 3,40 metres i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma).
De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes.
És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV.
Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.
Ciutat romana (Colonia Iulia Faventia Paterna Barcino) que fou la capital de la Laietania i correspon a l’actual ciutat de Barcelona.
(Osona)
Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l’actual comarca. Els seus límits són difícils de precisar.
Durant la segona guerra púnica els ausetans practicaren una política oscil·lant entre l’aliança amb els romans o amb els cartaginesos.
Encunyaren moneda i en són coneguts alguns poblats (Folgueroles). La capital era Ausa.
Dades dels Països Catalans 