Ciutat romana (Colonia Iulia Faventia Paterna Barcino) que fou la capital de la Laietania i correspon a l’actual ciutat de Barcelona.
Barcino
9 Respostes
Arxiu d'etiquetes: romans
ausetans
(Osona)
Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l’actual comarca. Els seus límits són difícils de precisar.
Durant la segona guerra púnica els ausetans practicaren una política oscil·lant entre l’aliança amb els romans o amb els cartaginesos.
Encunyaren moneda i en són coneguts alguns poblats (Folgueroles). La capital era Ausa.
Ausetània
(Osona)
Regió ocupada pels ausetans. Comprenia l’actual plana de Vic i les regions muntanyoses que la separen de la conca del Llobregat i de la costa.
Els principals nuclis de població eren Ausa, Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui).
L’abundància d’encunyacions de monedes dóna una idea de la prosperitat de la regió durant la dominació romana.
Ausa -antiga Vic-
Nom d’una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda.
En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l’actual Vic.
Aquae Voconiae *
(Selva)
Nom donat a l’època romana a la població de Caldes de Malavella.
Aquae Calidae *
Nom donat a l’època romana a la població de Caldes de Montbui.
Anníbal, escala d’
(Catalunya)
Muntanya del litoral nord a l’època romana, segons Mela.
Generalment identificada amb el Montgrí.
Ametllers, els
Vil·la romana. Excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello.
Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, moment en què s’hi construïren unes termes i es col·locaren mosaics en nombroses habitacions. Perdurà fins al segle V, i en la segona meitat del segle VI es col·locà el mosaic conegut com a Vitalis, probablement el nom del propietari de la vil·la en aquell moment.
Alcarràs, sèquia d’
(Segrià)
Antiga sèquia d’origen romà que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre.
És probablement, junt amb la sèquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida.
Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs.
Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497.
Vilauba
(Banyoles, Pla de l’Estany)
Vil·la rústica romano-visigoda, que es troba al terme de Camús, a un km i mig de Banyoles, a la dreta de la carretera que duu a Pujarnol, al sud-oest del llac de Banyoles.
Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig. Foren realitzats llavors alguns treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de Jaume Butinyà i Ramon Alsius, estudiosos de Banyoles.
El 1978, J. Tarrús i J.M. Nolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la vil·la i localitzaren una habitació gran, de 7×8 m², amb interessants estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del segle I aC al III dC. A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la col·laboració de professors i estudiants catalans i anglesos.
El 1982, l’àrea excavada al camp alt era d’uns 20×20 m², amb importants estructures d’habitació superposades, compreses entre els segles IV i VII dC. Cal destacar les habitacions centrals, amb restes d’una premsa d’oli i cisternes i, dels materials arqueològics descoberts, una làpida inscrita sobre marbre dedicada a un emperador d’inicis del segle I dC.
És una de les poques vil·les romanes de Catalunya que podrà ser excavada totalment. Tots els materials arqueològics trobats són dipositats en el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Dades dels Països Catalans 