Arxiu d'etiquetes: rius

Conangles, vall de

(Viella, Vall d’Aran)

Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.

És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.

Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).

A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.

Colomer, calm

(Baixa Cerdanya)

Calm (2.802 m alt) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran, entre els termes de Bellver de Cerdanya, Meranges i Lles.

Domina, a l’oest, l’estany de calm Colomer, l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer, desguassa al Segre a través del riu de la Llosa.

Civís

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l’actual. El poble és, una mica elevat, a l’esquerra del riu de Civís.

La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó.

L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d’Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà, Cortvassill, Llosar, Sobirà i les bordes de Civís.

Certascan, estany de

(Pallars Sobirà)

Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre.

Ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan.

Cercavins, el

(Segarra / Urgell)

Afluent esquerrà del riu d’Ondara. El cabal d’aigua, essent de règim estacional, desapareix sota els al·luvions durant l’estiu.

Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra, travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall àmplia fins a desguassar prop de Tàrrega.

Castellàs -Alt Urgell-

(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Poble (1.301 m alt) i antic municipi (20,93 km2) del Pallars Sobirà, annexat el 1972 a l’actual.

L’antic terme era drenat pel riu de Castellàs, afluent del Segre.

El poble és a l’esquerra del riu de Castellàs; l’església parroquial és dedicada a sant Joan; es conserva la casa senyorial de Servós.

Pertangué al vescomtat de Castellbó.

Carreu, riu de

(Pallars Jussà)

(o de Rams)  Curs d’aigua de la comarca, al massís del Boumort, afluent, per l’esquerra de la Noguera Pallaresa.

Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs.

La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herba-savina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt.

Caregue

(Rialp, Pallars Sobirà)

Poble (1.154 m alt), fins al 1969 de l’antic municipi de Surp.

És en un coster, a la dreta del riu de Caregue (que neix al Montanyó i s’uneix, prop d’Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni).

De l’església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya. Depengué del vescomtat de Castellbó (quarter de Rialb).

Cardener, el -riu-

(Solsonès / Bages)

Riu (89 km) del Pre-pirineu, és el principal afluent del Llobregat, amb una conca aproximada de 1.500 km².

Neix prop de la Coma (Solsonès), a les fonts del Cardener (1.050 m alt), al peu de la serra del Port de Comte, entre les serres del Verd i Tossa Pelada, de la unió de diversos rierols, i que corre de nord a sud pel Solsonès i el Bages a través de la depressió Central.

En el seu curs alt travessa una zona de roques dures que origina un vertader congost entre Lladurs i Sant Llorenç de Morunys, i després de regar el Solsonès entra al Bages i desguassa (un cop travessada Manresa) al Llobregat, tocant a Sant Vicenç de Castellet.

De règim nivopluvial; l’embassament de Sant Ponç, entre Olius i Clariana de Cardener, està destinat a regular el seu cabal i el del Llobregat.

Principalment en el seu curs més baix, és aprofitat per diverses indústries tèxtils, originàriament llaneres i després de cotó.

Carançà, vall de

(Ripollès / Conflent)

Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.

A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.