(o de Felià) Afluent dretà del Flamicell, al qual desguassa, conjuntament amb el Riquerna, sota Cabdella.
A la seva capçalera hi ha l’estany de Filià. Per aquesta vall passà el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià (2.393 m alt).
(Gironès)
Afluent esquerrà del Ter, dins de la comarca.
Neix prop de Centenys i, després de recollir les aigües dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aigua avall de Medinyà.
(Noguera)
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per la dreta del Segre.
Neix a la serra de Montclús, prop del coll d’Àger, i passa engorjat en la zona dels Aspres pels municipis d’Os de Balaguer i Castelló de Farfanyà, per on penetra a la plana del Segre, desembocant prop de Menàrguens.
Les seves aigües són aprofitades al curs baix per al regadiu.
Entrant de la mar, al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, al litoral de l’illa de la Mar, d’uns 6 km de llargada per 3 d’amplada màxima.
Abans de formar-se la península era famós per haver acollit un cert tràfic marítim (des de finals del segle XIII era conegut com un dels bons ports catalans), però a la segona meitat del segle XIX ja quedà inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l’actual punta del Fangar.
(Garraf)
Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l’avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat.
Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d’un centenar de metres.
Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semi-submarina que serveix d’escorredor al riu, la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l’aigua.
Poble (1.200 m alt), a la capçalera del riberal de Faitús, afluent del Ter per l’esquerra, que desemboca al poble de Llanars; és limitat, a l’oest, per la serra de Faitús (puig de les Agudes, 1.978 m alt), alineació que des del puig Sistra (1.988 m alt), contrafort meridional de Costabona, davalla cap al sud.
L’església és dedicada a sant Pere.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.
La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.
La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.
S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.
(Arnes / Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Afluent dretà del riu d’Algars, que neix al vessant occidental del massís dels Ports de Beseit (serra de l’Espina), formà, al seu curs mitjà, la congost anomenat els Estrets d’Arnes, i desguassa al límit dels dos termes.
(Estavar, Alta Cerdanya / Llívia, Baixa Cerdanya)
Riu que separa els dos termes, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Éguet, que devallen del roc de la Calm.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.237 m alt) i antic municipi, annexionat el 1972 a l’actual. Situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon.
La seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII, la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau, conserva importants pintures romàniques (traslladades al Museu d’Art de Catalunya); a l’absis es representava el Pantocràtor, i a l’hemicicle, el baptisme de Jesús, la Mare de Déu i les santes Eulàlia, Agnès i Llúcia, etc.
Dins l’antic terme hi havia els pobles d’Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes.
Dades dels Països Catalans 