Arxiu d'etiquetes: rius

Caldes de Boí

12 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Estació balneària i turística (1.470 m alt), situada en ple Pirineu, a la capçalera de la vall de Boí; a la dreta de la Noguera de Tor (dita també riu de Caldes) i dominada pel massís de Besiberri.

Les termes són d’origen romà. A l’edat mitjana s’hi bastí el santuari de la Mare de Déu de Caldes, refet en època renaixentista, i al segle XVIII un centre de beneficència.

Les aigües de Caldes de Boí, minero-medicinals, sorgeixen de 37 fonts, amb diversa composició.

Aigua avall hi ha la central hidroelèctrica de Caldes, subterrània.

Calders, riera de -Moianès/Bages-

14 Respostes

(Moianès / Bages)

Riu (21,5 km), afluent esquerrà del Llobregat.

Neix a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan i de Marfà (o Golarda), que drenen l’altiplà del Moianès. El seu curs corre encaixat tot formant nombrosos meandres.

Després de drenar el terme de Calders, i s’uneix al seu col·lector prop de Navarcles.

Cadolla -Pallars Jussà-

3 Respostes

(Senterada, Pallars Jussà)

Poble (935 m alt), a l’esquerra del riu de Cadolla (que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera).

Al segle XIX formà municipi amb la quadra de Miravet.

Caborreu, coma de

1 Resposta

(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)

Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).

El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.

Cabó, vall de

14 Respostes

(Cabó, Alt Urgell)

(o les valls de Cabó)  Vall, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.

És drenada per la riera, o riu, de Cabó, format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, els barrancs de la Vall i d’Inglada, i s’uneix al seu col·lector al poble de Cabó, aigua avall del qual són situats els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal d’Organyà.

El bosc i les pastures cobreixen tota la zona per damunt dels 1.400-1.500 m.

És compresa dins el terme de Cabó, dit antigament la Vall de Cabó.

Cabdella

14 Respostes

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.

Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.

Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.

La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.

Cabanes, coma de

7 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.

Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.

Brugent, riu -Camp de Tarragona-

19 Respostes

(Baix Camp / Conca de Barberà / Alt Camp)

Curs d’aigua de les muntanyes de Prades, afluent del Francolí per la dreta. Té una orientació general d’oest a est.

Neix sota Capafonts per la unió de diversos torrents que devallen de la serra de Prades (torrent de l’Abellera) i de la serra de la Mussara. Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd, al nord, i de Mont-ral i de la Riba, on desemboca el seu col·lector, al sud.

És de règim torrencial.

Brugent, riu -Garrotxa/Selva-

20 Respostes

(Garrotxa / Selva)

(o el Rebrugent o riera d’Amer)  Riu de la Serralada Transversal, afluent del Ter per l’esquerra. Format per l’aigua de barrancs.

Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols. Recorre la vall d’Hostoles, en direcció sud-est, seguint una gran falla; el fons de la vall és emplenat per un corrent basàltic, que davalla dels volcans de la regió olotina i que tanca les aigües de la plana d’en Bas; l’antic llac originat formà l’alta vall del Fluvià, que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important.

Entra a la comarca de la Selva passant pel terme d’Amer, on aflueix al Ter, al peu de l’actual presa del Pasteral, al massís de les Guilleries.

Broate, coma de

1 Resposta

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.

A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.