(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l’actual. El poble és, una mica elevat, a l’esquerra del riu de Civís.
La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d’Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà, Cortvassill, Llosar, Sobirà i les bordes de Civís.
Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre.
Ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan.
Afluent esquerrà del riu d’Ondara. El cabal d’aigua, essent de règim estacional, desapareix sota els al·luvions durant l’estiu.
Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra, travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall àmplia fins a desguassar prop de Tàrrega.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.301 m alt) i antic municipi (20,93 km2) del Pallars Sobirà, annexat el 1972 a l’actual.
L’antic terme era drenat pel riu de Castellàs, afluent del Segre.
El poble és a l’esquerra del riu de Castellàs; l’església parroquial és dedicada a sant Joan; es conserva la casa senyorial de Servós.
Pertangué al vescomtat de Castellbó.
(o de Rams) Curs d’aigua de la comarca, al massís del Boumort, afluent, per l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs.
La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herba-savina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt.
Poble (1.154 m alt), fins al 1969 de l’antic municipi de Surp.
És en un coster, a la dreta del riu de Caregue (que neix al Montanyó i s’uneix, prop d’Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni).
De l’església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya. Depengué del vescomtat de Castellbó (quarter de Rialb).
Riu (89 km) del Pre-pirineu, és el principal afluent del Llobregat, amb una conca aproximada de 1.500 km².
Neix prop de la Coma (Solsonès), a les fonts del Cardener (1.050 m alt), al peu de la serra del Port de Comte, entre les serres del Verd i Tossa Pelada, de la unió de diversos rierols, i que corre de nord a sud pel Solsonès i el Bages a través de la depressió Central.
En el seu curs alt travessa una zona de roques dures que origina un vertader congost entre Lladurs i Sant Llorenç de Morunys, i després de regar el Solsonès entra al Bages i desguassa (un cop travessada Manresa) al Llobregat, tocant a Sant Vicenç de Castellet.
De règim nivopluvial; l’embassament de Sant Ponç, entre Olius i Clariana de Cardener, està destinat a regular el seu cabal i el del Llobregat.
Principalment en el seu curs més baix, és aprofitat per diverses indústries tèxtils, originàriament llaneres i després de cotó.
Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.
A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.
(Soriguera, Pallars Sobirà – les Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.
El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.
Poble, prop de la confluència del riu de Canelles (que neix als vessants occidentals del coll de Barnús) amb el riu de Perles, afluent del Segre.
La seva parròquia ja és esmentada el 830.
Dades dels Països Catalans 