Arxiu d'etiquetes: Ripoll (nascuts a)

Amills i Costa, Joan

(Ripoll, Ripollès, vers 1800 – Barcelona, 1853)

Gravador. Excel·lí als treballs al coure i a l’acer.

Treballà als retrats de molts personatges de l’època.

Miralpeix i Illa, Eudald

(Ripoll, Ripollès, 1791 – 1858)

Escriptor. Era notari de la seva vila natal.

Fou un dels qui tractaren de preservar de destruccions el monestir ripollès.

Deixà manuscrita una Crònica de la villa y monasterio de Ripoll, on ressenyava fets esdevinguts entre els anys 1808 i 1840.

Milany, Ramon de

(Ripoll, Ripollès, segle XIII – Catalunya, 1333/49)

Noble. Fill de Dalmau de Palou. Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar.

Fou ambaixador de Jaume II el Just i d’Alfons III el Benigne a la cort francesa.

El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat.

El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran.

Morí arran de la Pesta Negra.

Maideu i Auguet, Josep

(Ripoll, Ripollès, 3 maig 1893 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 8 gener 1971)

Organista i compositor. Deixeble de Lluís Romeu i Josep Colomer. Fou nomenat el 1912 organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Compongué nombroses obres religioses i col·leccionà dos reculls de cançons populars catalanes. Intervingué en l’elaboració del Cancionero popular español.

Graells i Puig, Eudald

(Ripoll, Ripollès, 1 setembre 1901 – 10 maig 1992)

Investigador i erudit. Director de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll.

Dedicat a l’estudi de la farga catalana i de la manufactura d’armes i de claus.

Publicà els estudis La manufactura de claus a Ripoll. Contribució a la farga catalana (1972) i Les armes de foc a Ripoll (1974).

Ginestà i Punset, General

(Ripoll, Ripollès, 1880 – Santiago de Cuba, Cuba, 1940)

Escriptor i impressor. Des d’abans del 1915 anà a viure a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mataré” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya”. Publicà les col·leccions “Biblioteca Oriente” i “Avante”.

De les seves obres teatrals cal recordar Deliri (1894), El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i és autor de l’òpera Sigiberta (1921).

Genescà i Coromines, Antoni

(Ripoll, Ripollès, 9 juny 1849 – Sabadell, Vallès Occidental, 1927)

Mecànic. Fill de Llorenç Genescà i Rovira.

Obtingué el primer títol de maquinista naval atorgat per l’estat espanyol. Traduí obres tècniques de l’anglès i de l’italià.

Fou director de muntatge, durant trenta anys, de la secció naval de La Maquinista Terrestre i Marítima.

Considerat com el primer especialista del país, realitzà gran nombre de construccions i muntatges especials. Dirigí una revista tècnica mensual.

Deop

(Ripoll, Ripollès, segle XVI – segle XIX)

Família d’armers, serrallers i forjadors. Foren uns dels més importants fabricants d’armes de foc catalans.

El Museu Etnogràfic de Ripoll en conserva nombroses peces, i alguna altra figura al catàleg del Musée de l’Armée de París.

Colí, Francesc Miquel

(Ripoll, Ripollès, 1592 – San Pedro Makati, Filipines, 1660)

Erudit. Estudià a Barcelona i a Mallorca. Ingressà a la Companyia de Jesús, i el 1625 passà a Filipines, on fou rector del col·legi de San Ignacio de Manila.

Participà en les expedicions d’Isla Hermosa i de Joló. Fou provincial de l’orde (1639-43 i 1650-51).

Retirat des del 1651 a San Pedro Makati, hi escriví Labor evangélica… de los obreros de la Compañía de Jesús (1663, 1900-02), Índia Sacra (1666) i una història de l’orde a les Filipines.

Cirers, Joan Baptista

(Ripoll ?, Ripollès, segle XVIII – Barcelona ?, segle XIX)

Fabricant d’indianes. Havia pertangut al col·legi d’adroguers de Barcelona.

Des del 1768 ocupà la fàbrica i el prat que foren de Melcior de Guàrdia al carrer de Trentaclaus de Barcelona. El 1772 fou un dels fabricants que constituïren la Companyia de Filats de Cotó; en aquesta data posseïa 30 telers.

Les seves nòmines de personal han permès de conèixer el nom de molts dibuixants i gravadors que treballaren per a ell.

En el prat de la seva fàbrica tingué lloc el primer aixecament, a Barcelona (1784), d’un globus aerostàtic.