Arxiu d'etiquetes: rieres

Biosca (Segarra)

18 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 66,21 km2, 455 m alt, 187 hab (2016)

mapa segarraSituat al nord de la comarca, a la vall del riu Llobregós, que limita el terme pel sud. Travessat de nord a sud per la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra. El relleu és accidentat per les serres del Pubill i del Torà; hi abunden alzinars, rouredes, pinedes i pastures.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya i les oliveres, complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Manresa. Tanmateix, la població ha minvat progressivament des de l’inici del segle XX.

El poble, esmentat ja el segle XI, és situat a la dreta de la riera de Biosca, al peu d’un turó presidit per les ruïnes del castell de Biosca, manté part de l’aspecte medieval.

Dins el terme, on s’han trobat restes arqueològiques importants, hi ha el poble de Lloberola, el santuari de la Mare de Déu del Pla, d’origen romànic, la masia i ermita de Xoriguera, la quadra i la parròquia de Masdenforn i la caseria de Sant Pere Sasserra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Begues (Baix Llobregat)

11 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 50,44 km2, 399 m alt, 6.736 hab (2016)

0baix_llobregatSituat al sud-oest de la comarca, als contraforts nord-occidentals del massís de Garraf, al sud-oest de Barcelona. Travessen el terme la riera de Begues i la de Jafra. El terreny és accidentat, amb abundància de pinedes i pastures, però sobretot d’urbanitzacions.

El municipi, tradicionalment agrícola i ramader, s’ha convertit en un centre d’estiueig i de segones residències, circumstància que a partir del 1960 ha donat un nou impuls a la població i a l’activitat econòmica, centrada actualment en la indústria de la construcció, que explota algunes pedreres, i el sector de serveis. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a banda i banda de la carretera d’Avinyonet a Gavà; destaca el barri de la Rectoria, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica.

Dins el terme també hi ha els ravals i les caseries de Santa Eulàlia, de Campamar, de la Barceloneta, entre d’altres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Futbol

Arenys de Mar (Maresme)

61 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,75 km2, 10 m alt, 15.253 hab (2016)

0maresme(ant: Santa Maria d’Arenys)  Situat al litoral, al peu de les serres del Corredor i del Montnegre i drenat per la riera d’Arenys. A la zona muntanyosa abunden les pinedes.

L’economia del municipi es recolza sobre tres pilars bàsics: la tradicional activitat marinera i pescadora, la indústria licorera i del gènere de punt, aquesta en decadència, i sobretot el turisme i les segones residències, que han donat un gran impuls al comerç i al sector de la construcció.

La vila, antic barri marítim del municipi de Sant Martí d’Arenys (avui Arenys de Munt), s’estén a banda i banda de la Riera fins al passeig Marítim. Hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb façana i retaule barrocs, la Casa de la Vila, l’Hospital Xifré, d’estil neoclàssic, i el Mercat, modernista. Altres centres d’interès són el Museu Marés de la Punta i el museu històric Fidel Fita.

Amb el nom de Sinera, la vila ha estat convertida pel poeta Salvador Espriu en un mite literari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Nàutic

Alforja (Baix Camp)

21 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 38,24 km2, 374 m alt, 1.844 hab (2016)

mapa baixcampSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. Relleu accidentat per la serra de la Mussara, a la riba de la riera d’Alfonja, amb boscos de pins i brolles.

A l’economia hi destaca el conreu de l’avellana, com també l’avicultura i la ramaderia porcina. La indústria es relaciona amb els productes agropecuaris.

El poble conserva algunes restes del castell medieval i de l’antiga fortificació romana. L’església parroquial de Sant Miquel, del començament del segle XVII, té un campanar neoclàssic. Vora el poble hi ha l’ermita de Sant Antoni, i, dalt la serra, el santuari de Puigcerver.

El terme inclou, a més, els despoblats de Cortiella i de Domenys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alella (Maresme)

36 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 9,58 km2, 90 m alt, 9.632 hab (2016)

0maresmeSituat a les faldes granítiques de la serralada Litoral i solcat per les rieres de la coma Clara i coma Fosca, que s’uneixen i formen la riera d’Alella.

El conreu de la vinya, juntament amb l’elaboració vinícola (vi d’Alella), la indústria de perfums i, sobretot, les activitats turístiques i comercials són la base econòmica del municipi. La proximitat i les bones comunicacions amb Barcelona han convertit el municipi en una zona residencial. Hi ha també una cooperativa vinícola.

Al poble destaca l‘església parroquial de Sant Feliu que té elements romànics al peu del campanar, es troben també cases d’interès històric com la Casa Alella i la de les Quatre Torres, a més de nombroses masies dels segles XIV al XVI i edificis d’estils modernista i noucentista.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albi, l’ (Garrigues)

9 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 32,54 km2, 526 m alt, 803 hab (2016)

mapa garriguesAl sud-est de la comarca, a la dreta del riu de Set i drenat per la riera de l’Albi, que neix a la serra la Llena, al límit amb la Conca de Barberà, i desemboca al riu de Set, per la dreta, a Cervià de les Garrigues.

L’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, arbres fruiters i pastures) és la principal font econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (per al consum local) i alguna petita indústria agrària.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba situada en un coster, dominat per les ruïnes de l’antic castell de l’Albi, convertit al final del segle XVI en palau renaixentista (residència dels barons de l’Albi). El nucli històric comprèn el carrer del Call, l’església barroca de Santa Maria (segle XVIII) i l’edifici modernista de la Cooperativa del Camp, bastit per l’arquitecte Cèsar Martinell (1919-20).

Als afores hi ha el santuari dels Sants Metges (segle XVIII) i a 5 km el conjunt de pintures rupestres de la vall de la Coma (bé cultural d’interès nacional).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques