Arxiu d'etiquetes: rieres

Canet d’Adri (Gironès)

12 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 44,41 km2, 217 m alt, 702 hab (2016)

0gironesEntre les serres de Rocacorba i del Ginestar i el pla de Girona, drenat pel Revardit i per la riera de Canet, afluent per l’esquerra de la riera de Llémena, al nord-oest de la ciutat. La part muntanyosa del terme, on hi ha restes de vulcanisme (el Puig d’Adri), és coberta d’alzinars, pinedes i rouredes.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, patates, llegums i farratges) i de regadiu i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí). Àrea comercial de Girona.

El poble és prop de la confluència de les rieres d’Adri i de Rocacorba; destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XI).

Dins el terme hi ha els pobles de Biert, amb església romànica, Adri, sobre materials volcànics, Montbó i Montcal, i l’antic poble, castell i santuari de Santa Maria de Rocacorba, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Campllong (Gironès)

3 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 8,59 km2, 113 m alt, 516 hab (2016)

0gironesSituat a la conca mitjana de l’Onyar, que el limita per l’oest. És drenat, a més, per la riera de Campllong (que travessa el terme d’est a oest i aflueix, per l’esquerra, a la riera de Verneda) i, al sud-oest, per les rieres de Verneda i de Gotarra. La riera de Burgantó en forma el límit septentrional. Hi ha rodals de pins i d’alzines sureres.

El regadiu es localitza al sector sud-occidental i produeix principalment hortalisses, farratges i llegums. Al secà hom conrea blat, blat de moro i ordi. Hi ha ramaderia (bestiar boví i porcí). Hom cria animals de granja. Hi ha una fàbrica d’embotits. Àrea comercial de Girona.

El poble, constituït per poques cases al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze i les escoles, és situat a l’esquerra de la riera de Campllong. És esmentat ja el 922.

El poblament és totalment disseminat en nombrosos veïnats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Campins (Vallès Oriental)

5 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 7,29 km2, 321 m alt, 470 hab (2016)

0valles_orientalSituat al vessant meridional del Montseny i drenat per al riera de Campins o de Pertegàs, al nord de Sant Celoni i al nord-est de Granollers. Hi abunden els boscos d’alzines, alzines sureres, pins i castanyers.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, patates, alfals), de regadiu (farratges, cereals, patates i llegums) i ramaderes (bestiar boví) tradicionals fan de complement a l’estiueig i al turisme, principals fonts d’ingressos del municipi. Àrea comercial de Granollers. La població es troba molt repartida pels nombrosos caserius del terme, com el de Can Pitarra.

El poble ja és esmentat el 984; l’església parroquial (romànica del segle XII, molt modificada en el decurs dels segles), on hi ha les restes d’una antiga fàbrica de ciment, és dedicada a sant Joan Baptista; al sud del poble hi ha l’ermita de Sant Guillem.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)

29 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 33,57 km2, 22 m alt, 10.709 hab (2016)

0baix_emporda(o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres)  Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós, drenat per la riera de Calonge. Cap a l’interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi: agricultura de secà (vinya, farratges, cereals, oliveres), ramaderia (bovina, ovina i porcina) i indústria surera i de la construcció; s’han vist superades pel turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

pobl_calongeLa vila és prop de la confluència de les rieres de Cabanyes i de Rifred; destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del segle XII, i l’església parroquial de Sant Martí, construïda en 1740-67I, que substituí la primitiva església romànica que era adossada al castell.

El terme, on han estat trobades nombrosos vestigis prehistòrics, un poblat ibèric a l’antiga fortificació de Castellbarri i restes romanes, especialment a l’antic monestir de Santa Maria del Collet, comprèn, també, els pobles de Sant Antoni de Calonge i de Sant Daniel, i els veïnats de Cabanyes, els Vilars, Treumal (amb la Torre Valentina i l’hotel del Comtat de Sant Jordi), Rifred i ses Fonts.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva

Calella (Maresme)

38 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,00 km2, 5 m alt, 18.317 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la serra del Montnegre, on neix la riera de Calella. Al sector costaner de ponent, abrupte, hi ha el cap de Calella, suport de l’actual far de Calella (el qual és molt visitat) i el sector de llevant constitueix la platja de Calella.

El turisme, sobretot de procedència estrangera, ha canviat tant la fesomia del municipi (amb urbanitzacions que han guanyat espai al bosc) com la seva economia, antigament basada en l’agricultura de secà (cereals i vinya), de regadiu (cultius d’horta -maduixots- i floricultura), la pesca (important al segle XIX, avui ha esdevingut esportiva) i la indústria tèxtil. Els serveis turístics han provocat també, a partir del 1960, un fort creixement de la població, de base immigratòria.

pobl_calellaLa ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha un convent augustinià del segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Natació – Club Bàsquet

Caldes d’Estrac (Maresme)

16 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 0,88 km2, 33 m alt, 2.766 hab (2016)

0maresme(o Caldetes)  Situat al litoral, a la desembocadura de la riera de Caldetes.

Tradicional centre d’estiueig de gran importància de la burgesia barcelonina, el municipi viu sobretot del turisme d’estiu, que ha donat lloc a diversos hotels, apartaments i urbanitzacions. Àrea comercial de Mataró.

A la vila, que té l’origen en els seves fonts termals (aigües de Caldetes), es destaca el nucli antic o Vila Vella, a la part alta, on hi ha l’església parroquial del Remei, del segle XIX, i dues torres de defensa del segle XVI; i el nucli de la vila nova, vora la mar, amb l’església del Carme, també del segle XIX, i nombrosos edificis modernistes i noucentistes que donen caràcter al passeig de Mar i al passeig dels Anglesos. A partir del 1219 fou el centre de la quadra d’Estrac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrils (Maresme)

7 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,05 km2, 147 m alt, 7.287 hab (2016)

0maresmeSituat als costers del vessant oriental de la Serralada Litoral, drenat per la riera de Cabrils, entre Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, al nord-est de Barcelona. Hi ha pinedes i alzinars.

Els conreus, en regressió a causa de la proliferació d’urbanitzacions, són dedicats al secà i al regadiu, destaca la producció de clavells, arbres fruiters i maduixes. Aviram. La indústria de la construcció (pedreres de granit) i el sector de serveis han esdevingut les principals activitats econòmiques del municipi, actualment un centre d’estiueig i segones residències. Estació agrícola experimental. Àrea comercial de Mataró.

El poble és al peu de la zona muntanyosa; destaca l’església parroquial de la Santa Creu.

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes, hi ha el veïnat del Sant Crist, al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrera de Mar (Maresme)

27 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,98 km2, 104 m alt, 4.553 hab (2016)

0maresme(o del Maresme o de Mataró)  Situat al litoral (platja de Cabrera), drenat per diverses rieres que desemboquen al mar, com la riera de Cabrera i la d’Agell, al nord-est de Barcelona. A l’interior, el relleu és accidentat per la Serralada Litoral, al peu del turó del Montcabrer; hi ha pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl (patates, hortalisses i sobretot clavells); la indústria (tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció), i el sector de serveis, animat pel creixement turístic i l’estiueig. Al terme és troben diverses fonts d’aigües bicarbonatades i ferruginoses. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cabrera, al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil gòtic tardà (1536); cal destacar-ne també la plaça, amb un important conjunt d’edificacions del segle XIX.

Dins el terme hi ha el poble i antiga quadra d’Agell, l’església pre-romànica de Santa Margarida del Viver i a can Rodona de l’Hort, una necròpoli ibèrica i restes de l’antic castell de Sant Vicenç de Burriac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Breda (Selva)

11 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 5,02 km2, 169 m alt, 3.722 hab (2016)

0selvaSituat al sud de la comarca, a l’àrea de contacte entre la plana de la Selva i el Montseny, drenat per la riera de Breda, afluent de la Tordera, al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Hi ha pinedes i suredes.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura de secà (cereals -blat, civada- i patates), la ramaderia (bestiar boví estabulat per a la producció de carn i de llet), l’avicultura i una indústria notable, especialment terrissera, així com la fabricació de mobles, begudes i del paper. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Girona.

La vila es va formar al voltant del monestir benedictí de Sant Salvador (monestir de Breda), monument històrico-artístic del segle XI, l’església del qual, gòtica amb claustre romànic tardà i absis gòtic, és l’actual església parroquial. A la vila destaca també l’església romànica de Santa Maria, on es troben el Museu Josep Aragay, dedicat a aquest pintor i ceramista noucentista, i la Casa de la Vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bisbal del Penedès, la (Baix Penedès)

12 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 32,54 km2, 189 m alt, 3.466 hab (2016)

0baix_penedesSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, entre les serres de Montmell i de Santa Cristina, i drenat per la riera de la Bisbal, procedent de Montagut i que desguassa (després de 19 km) a la platja del Vendrell. Al sud i a l’est hi ha alguns boscos de pins, que han estat delmats per diversos incendis forestals (anys 1976 i 1977).

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura, especialment de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) i el minso regadiu (hortes prop de la riera), ha donat lloc a una important cooperativa agrícola. Hi ha granges avícoles i pecuàries, i una fàbrica de pinsos composts. L’economia s’ha vist impulsada els darrers anys per la indústria tèxtil i sobretot pel turisme, que ha donat lloc a algunes urbanitzacions. Àrea comercial del Vendrell.

La vila es troba unida per un pont de pedra al barri de la Riba, a l’altra banda de la riera.

Dins el terme, que comprèn el poble d’Ortigós i el santuari de Santa Cristina, es troben les coves de Santa Cristina i de Roca Foradada, on s’han descobert elements del neolític i ceràmica ibèrica i romana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques