Arxiu d'etiquetes: Ribagorça (bio)

Entença, Guillem d’ -varis-

5 Respostes

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.

Guillem d’Entença  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34)  Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.

Entença, Gombau d’ -varis-

11 Respostes

Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat I d’Entença i germà de Berenguer IV. Intervingué en la conquesta de València i en la seva capitulació (1238). Obtingué l’alqueria de Torís a la Vall d’Alcalà.

Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – cap Orlando, Sicília, Itàlia, 1299)  Noble. Morí molt jove a la batalla de cap Orlando (1299), defensant la causa de Frederic II de Sicília. Podria ser un fill de Gombau, i un germà, per tant de Teresa d’Entença. La seva situació genealògica no és ben segura. No ofereix, en canvi, dubtes de confusió amb els altres Gombaus de l’època, bastant més grans que ell.

Gombau d’Entença  (Catalunya, segle XIII – 1309)  Senyor de les baronies d’Alcolea i de Xiva. Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou procurador del regne de València des de l’any 1305. Per encàrrec de Jaume II el Just es dedicà a qüestions relacionades amb el regne de Castella, les activitats dels sarraïns de Granada i la problemàtica resistència (el 1308) dels templers a l’obediència reial.

Entença, Gil Martines d’

3 Respostes

(Ribagorça, segle XIII)

Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou el pare de:

Gil Martines d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença (reina de Catalunya) i:

Urraca d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea.

Entença, Bernat Guillem d’

9 Respostes

(Ribagorça, 1226 – Xipre, després 1300)

Senyor de la baronia d’Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256).

Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264).

Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d’Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II el Franc i els reis de Castella (1289).

Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l’hàbit dels hospitalers.

Entença, Bernat -varis-

1 Resposta

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XI – segle XII)  Noble. Amb Berenguer I d’Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons I el Bataller d’Aragó.

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Senyor d’Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d’Entença i germà de Berenguer III. Fou l’originari de la línia dels barons d’Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana d’Entença (que fou comtessa d’Empúries) i:

Òria d’Entença  (Ribagorça, segle XII – Pallars, segle XII)  Es casà amb el comte de Pallars Jussà.

Entença, Berenguer IV d’

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – vers 1249)

Senyor de la baronia d’Entença. Fill de Bernat I d’Entença. Participà en el setge de Borriana (1233) i en la batalla del Puig de Santa Maria amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València (1237).

Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres (1238), com també els llocs de Xiva i Pedralba.

Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I; més tard obtingué el perdó del rei.

Entença, Berenguer III d’

7 Respostes

(Ribagorça, segle XII – 1208)

Noble. Estigué al servei d’Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella.

En morir el rei, formà part d’una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança de Castella (1201). Morí en combat contra els sarraïns.

Fou el pare de Bernat I d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Baró d’Entença. Fou el pare de Berenguer IV d’Entença i de Gombau d’Entença.

Entença, Berenguer d’ -Sardenya, s. XIV-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arborea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d’Aiguafreda.

Hom no sap si era fill o germà de Manuel d’Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer (I) Carròs i de Teresa Gombau d’Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d’heretatge.

Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.

Cornell, Eiximèn

1 Resposta

(Ribagorça, segle XII – després 1222)

Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).

A la mort del rei (1213), fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal.

Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol favorable del rei, de Pero Ahonés, lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva.

Fou l’oncle de Pere Cornell.

Constança de Sogorb

2 Respostes

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Dama. Era única filla de Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran, i de la dama Sança Ferrandis Dias. El 1287 fou lliurada per un temps com a garantia de la concòrdia entre la Unió Aragonesa i el rei Alfons II el Franc.

El 1299 fou compromesa amb el noble aragonès Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc. Passaren així als Luna les possessions de l’efímera baronia de Sogorb, propietat del pare de Constança, així com les viles de Paterna i la Pobla de Farnals.