(Manresa, Bages, 1926 – 1928)
Revista cultural. Aparegueren vint números. D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local.
Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M. López-Picó, Lluís Nicolau i d’Olwer i Octavi Saltor.
(Barcelona, 1951 – )
Revista en castellà. Dirigida des del 1953 per Llorenç Gomis.
S’ha caracteritzat per una actitud avançada i liberal, i ha influït en la renovació d’amplis sectors intel·lectuals del catolicisme espanyol en qüestions religioses, culturals, socials i polítiques.
(Barcelona, 1926 – 1933)
Revista mensual en català. Dirigida per Ramon Peypoch i Pich.
Iniciada com a butlletí de la Societat de Química de Catalunya, passà després a ésser-ho de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEMA.
(Catalunya, 1995 – 1999)
Revista en català. Aparegué en format de llibre objecte i recull col·laboracions d’artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans.
El consell de redacció era format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima.
Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999.
Entre els col·laboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar.
(Barcelona, 1928 – 1938)
Revista científica. Fundada per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1936) i pel mateix Font.
Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques.
(Buenos Aires, Argentina, 1930 – 1964)
Revista d’informació cultural i política. Publicada com a successora de “Catalònia” (1927-29), sota la direcció de Lluís Macaya.
Tingué una època d’esplendor amb les aportacions dels exiliats de la guerra civil espanyola. En una segona època (des del 1947) fou dirigida per Joan Merli.
Una tercera època començà vers el 1962, sota la direcció de Joan Rocamora, en la qual la revista fou un òrgan semioficial del Casal de Catalunya de Buenos Aires.
(Barcelona, 1903 – 1905)
Revista literària quinzenal, i després mensual. La dirigia Josep Carner i n’eren redactors molts dels seus amics.
Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantenia una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època i fou una plataforma per als autors mallorquins.
Dedicà un especial interès al folklore, als treballs de creació i assaigs llargs i a les notes polèmiques.
(Montserrat, Bages, 1927 – 1929)
Publicació. Fundada per Anselm Albareda i editada per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans.
N’aparegueren dos volums (1927-29). Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia.
(Barcelona, 25 febrer 1898 – 24 març 1900)
Revista literària i artística. Publicada en dues èpoques.
En la primera (25 febrer 1898-30 novembre 1898) fou quinzenal, dirigida per J. Massó i Torrents i J. Casas i Carbó, fou una continuació de “L’Avenç”; recollí l’efervescència cultural de la fi del segle XIX i hi predominà el modernisme.
Hi col·laboraren Raimon Casellas, Joan Maragall (que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d’Així parlà Zarathustra, de Nietzsche), Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D. Perés, etc.
En la segona època (25 desembre 1899-24 març 1900) fou setmanal, dirigida per J. Massó i Torrents, fou ideològicament més avançada. Hi col·laboraren futurs polítics com Gabriel Alomar, Pere Coromines i Joaquim Lluhí i Rissech.
(Barcelona, 7 abril 1918 – 31 desembre 1926)
Revista literària en català. Fundada per Francesc Matheu com a continuació de “La Ilustració Catalana”. Fou la principal tribuna per defensar l’ortografia vuit-centista enfront de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans.
Hi col·laboraren, principalment, Ramon Miquel i Planas i el grup de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i dels Jocs Florals.
Desaparegué perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura de Primo de Rivera.
Dades dels Països Catalans 