(Barcelona, 1878 – 1892)
Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.
Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.
(Barcelona, 1959 – 1969)
Col·lecció en català, en forma de publicació periòdica, fundada i dirigida pel caputxí Basili de Rubí.
Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc.
Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer després de trenta-sis números.
(Barcelona, 1925 – 1936)
Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues.
Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme.
En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals.
(Barcelona, desembre 1963 – )
Revista religiosa mensual ciclostilada, fonamentalment en català. Fundada per un grup de sacerdots.
Duu el subtítol de “Full eclesial. Ambients populars”, i és una tribuna polèmica de les inquietuds dels catòlics progressistes als Països Catalans.
La majoria de les col·laboracions són espontànies.
(Girona, 5 febrer 1795 – 3 agost 1795)
Periòdic bisetmanal publicat en castellà amb un total de 52 números.
En plena Guerra Gran -Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit-, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra.
El seu director i editor, un il·lustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña, des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya (adduïa Francesc Comte com a autoritat) i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades.
Uns altres articles versaven sobre problemes morals, lingüístics (contra els gal·licismes), filosòfics i polítics.
Deixà de publicar-se a conseqüència de la pau de Basilea signada el 22 de juliol de 1795.
(Catalunya, juliol 1980 – )
Revista mensual sobre cooperativisme publicada per la Fundació Roca i Galés, sota la direcció de Jacint Dunyó.
Es fa ressò d’experiències cooperativistes a Catalunya en els moments actuals, i alhora vol refer la història de la cooperació catalana i servir d’intercomunicació entre les cooperatives.
(Barcelona, 1956 – )
Revista semestral en castellà. D’estudis filosòfics i d’humanitats, editada per la Universitat de Barcelona.
En fou fundador i director fins a la seva mort (1965) Jaume Bofill i Bofill. Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan.
Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill.
(Barcelona, 1993 – )
Revista d’història. Pertany al grup editorial Afers i coeditada amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.
Dirigida per Rafael Aracil i Josep Termes, i Agustí Colomines com a cap de redacció.
La revista dedica atenció fonamental a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i al pensament.
Té una periodicitat quadrimestral.
(Barcelona, 23 abril 1999 – )
Publicació filosòfica de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya.
Josep Montserrat en fou nomenat primer director.
(Barcelona, 1946 – )
Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona.
Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans.
El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d’arreu del món.
Dades dels Països Catalans 