(Barcelona, 1945 – 1947)
Revista clandestina en ciclostil. Publicada com a portaveu del Front Universitari de Catalunya.
Responia a un moment de resistència molt combativa contra el Sindicato Español Universitario i a una certa eufòria per la victòria dels aliats.
Publicà poc més de vint números.
(Barcelona, juny 1952 – 1975)
Revista editada per Ràdio Barcelona. Publicada en castellà i amb abundants informacions de tema radiofònic, també intentà d’aplegar reportatges i comentaris orientats al públic femení.
Dirigida per Manuel Tarín i Iglésias durant anys, tingué al capdavant M. Cruz Hernández en el últim període.
En foren els principals col·laboradors, entre d’altres, Manuel del Arco, Lluís G. de Blain i Artur Llopis.
(Barcelona, octubre 1930 – abril 1937)
Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol. Abans n’havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín.
Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, N. Krupskaja, etc.
El 1936 fou editada pel POUM i dirigida per Andreu Nin.
(Mèxic, gener 1955 – octubre 1958)
Revista literària catalana de l’exili. Editada i dirigida per Avel·lí Artís i Gener.
Fundada com a continuació de “La Nostra Revista”, publicà 33 números.
Sortí sota el patronatge de l’Institució de Cultura Catalana a Mèxic. Tenia un consell de direcció presidit per Pere Bosch i Gimpera.
Hi van col·laborar la majoria d’escriptors catalans de l’exili i de l’interior.
(Barcelona, gener 1927 – juliol 1929)
Revista mensual d’alta cultura. Dirigida per Josep M. Junoy.
Amb una presentació tipogràfica molt acurada, publicà articles de Pompeu Fabra, Carles Riba, Joan Puig i Ferreter, Joan Estelrich, Carles Soldevila i d’altres.
Pau Romeva hi traduí al català obres de G.K. Chesterton.
També va interessar-se per les arts plàstiques.
(Catalunya, gener 1937 – abril 1937)
Revista editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat.
Se’n publicaren tres exemplars, l’últim doble, amb una presentació molt acurada.
Els pintors Antoni Clavé, Joan Commeleran i Francesc Domingo realitzaren les portades.
(l’Havana, Cuba, 1908 – 1932 / 1942 – 1959)
Revista d’aparició irregular. Fundada i dirigida per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo.
D’una presentació més aviat luxosa, publicava articles literaris i polítics i una nodrida informació dels Països Catalans. Mantenia una línia típicament independentista. Tingué diverses èpoques.
Interrompuda vers el 1925, fou represa per Vicenç Bernades i altres el 1956.
Plegà poc temps després d’instaurat el règim castrista.
(Barcelona, abril 1924 – Desembre 1924)
Revista mensual d’art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N’edità cinc números.
Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler.
(Mèxic, gener 1946 – desembre 1954)
Revista mensual cultural i política, de l’exili. Arribà fins al número 75, amb diferents interrupcions i periodicitats.
Editada amb Avel·lí Artís com a director gerent, i el secretari era Vicenç Riera i Llorca (els darrers anys, Joan Rossinyol).
Representà un dels esforços més notables per crear una gran revista literària catalana, encara que l’esforç del director-fundador no trobà sempre el suport per a poder-la editar amb regularitat.
Tenia corresponsals literaris a França, a Anglaterra i als Estats Units. L’eclecticisme polític i estètic del director es reflecteix en la tria de col·laboradors.
Desaparegué en morir el fundador. El seu fill Avel·lí Artís i Gener la continuà i la dirigí amb el nom de “La Nova Revista” (1955-58), durant 33 números, amb unes característiques i uns col·laboradors semblants.
Hi col·laboraren grans personalitats de l’exili.
(Països Catalans, 1916 – 1923)
Entitat fundada per impulsar la unitat de la llengua catalana. Creada per diferents intel·lectuals catalans, balears, valencians i rossellonesos.
El seu primer president fou Àngel Guimerà i fou dirigida entre d’altres per J. Bofill i Mates i Nicolau d’Olwer.
Entre les seves publicacions destaquen “Ofrena”, “Revista de Nostra Parla” i “Nostra Parla”.
Desaparegué per la Dictadura de Primo de Rivera.
Dades dels Països Catalans 