(la Canonja, Tarragonès, 11 febrer 1882 – Reus, Baix Camp, 19 febrer 1942)
Escultor i pintor. Des del 1898 visqué a Reus. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
El seu art era d’inspiració religiosa. També treballà bastant com a restaurador.
(Reus, Baix Camp, 1835 – 1906)
Escriptor. És autor de poesies diverses.
Li han estat atribuïdes tres de les quatre parts del romanç popular El Saldoni i la Margarida, molt divulgat al seu temps.
Escriví per al teatre diverses obres en un acte, com les titulades El jaio de Reus, que no té cap relació amb l’obra de Josep Robrenyo del mateix nom, Una pescatería, Qui no té i vol gastar, sempre ha de cavil·lar, Un sarau de Carnaval, La mistaire, Una nit de llamps i trons i El barber.
(Vilaplana, Baix Camp, 3 febrer 1907 – Reus, Baix Camp, 27 desembre 2001)
Pintor. Destacà per les seves natures mortes i els seus temes florals.
(Reus, Baix Camp, 14 agost 1927 – 2 gener 2015)
Gravador. Es formà amb Modest Gener i, a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Professor a l’Escola d’Art de la diputació de Tarragona (1967-92), hi creà el Taller de Gravat (1979). Ha fundat i formà part de diversos grups artístics.
Especialment reconegut com a medaller, ha desenvolupat tècniques de gravat originals.
Ha rebut nombrosos premis i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981).
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1892 – Reus, Baix Camp, 27 gener 1991)
Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil.
Es dedicà amb el temps a l’esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial.
Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).
Fou el pare de Núria Elias i Ubach.
(Reus, Baix Camp, 22 març 1910 – 2 setembre 2002)
Poeta. De formació autodidacte.
Ha fet crítica artística i ha publicat reculls poètics, que giren entorn de Reus, com a experiència personal: Els camins de cada hora (1935), L’arma i l’estel (1948) i Poemes reusencs (1970), entre d’altres.
(Reus, Baix Camp, 19 abril 1880 – 9 juny 1939)
Escriptor i polític. Dirigí els periòdics “Lo Somatent” i “Foment”. President del Centre de Lectura i fundador del Foment Republicà Nacionalista.
Escriví per al teatre obres modernistes i costumistes com Aubada i posta i La terra (1918), drames, i Els germans Ferrerons (1918) i Els mesquins, comèdies.
(París, França, 1903 – Reus, Baix Camp, 1987)
Marxant d’art. Filla d’Emili Castelucho i Diana, del qual continuà la galeria “Castelucho” de París.
Es casà amb Just Cabot, i ambdós fundaren la galeria Mirador (1949) a la plaça Vendôme; vídua, el 1961, donà la col·lecció de llibres i publicacions de Cabot a l’abadia de Montserrat.
(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1860 – 5 març 1920)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i després a Roma, on es traslladà el 1883 i hi féu una llarga estada. Les seves obres són d’estil modernista, amb algunes produccions notables. Fou bon cartellista.
Es distingí més encara com a creador d’ex-libris, com ho demostra un àlbum d’obres triades en què en reproduí cent. Fundà la Societat Reusenca d’Amics del Llibre i d’Ex-libris.
Fou professor, a Reus, de l’escola municipal d’Arts i Oficis i de l’Acadèmia Fortuny, que dirigí fins a la seva mort.
(Reus, Baix Camp, 1915 – segle XX)
Pintor. Estudià a Tarragona, a l’Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat.
El 1939 obtingué la “Medalla Fortuny“.
Dades dels Països Catalans 