(País Valencià, del 14 al 18 abril 1971)
Reunió científica organitzada per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant.
Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions.
El congrés, coordinat per l’historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d’interessants actes culturals.
(Mèxic, setembre 1953)
Reunió política, de la qual sorgí el Consell Nacional Català.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 1411)
Reunió de parlamentaris del Regne de València, convocada paral·lelament al que els catalans reuniren a Tortosa i els aragonesos a Alcanyís, per tal de trobar una solució política al problema a la successió al tron catalano-aragonès després de la mort de Martí I l’Humà.
Els adversaris de Jaume II d’Urgell no hi volgueren participar i s’aplegaren en un altre parlament a Traiguera. Els de Vinaròs, per tal de protegir-se dels partidaris de Ferran d’Antequera, sol·licitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament català de Tortosa.
(Salvatierra, País Basc, 3 maig 1462)
Reunió celebrada entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França.
El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat; aquest ajut era a canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200.000 escuts.
Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona.
(Mequinensa, Baix Cinca, octubre 1411 – desembre 1411)
Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d’Alagó, diputats del regne d’Aragó, en ajut de Jaume d’Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d’Antequera.
Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.
(Catalunya, 1995 – )
Reunions. Nom que d’ençà de la seva onzena convocatòria adoptà el Fòrum Home i Evangeli, sense variar-ne, però, ni les característiques ni la finalitat.
(Catalunya, 1985 – 1995)
Reunió anual de dos dies. Convocada per un grup de cristians catalans, amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual.
Tenia una mitjana de mil tres-cents participants. Les ponències i les comunicacions són publicades a la revista “Foc Nou”.
A partir del 1955 adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli.
(Barcelona, del 6 al 11 octubre 1999)
Congrés. Organitzat per deu entitats cristianes de base, al qual assistiren prop d’un miler de persones.
Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius van apareixent i com acostar-s’hi.
Prèviament a la celebració del congrés els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en desaconsellaren la participació i l’adhesió.
Les actes foren publicades en forma de llibre l’any 2000. Del congrés sorgí l’Associació Cristianisme Segle XXI, que l’any 2000 promogué una consulta popular sobre com s’haurien de nomenar els bisbes.
(Corona catalano-aragonesa, segle XIII – 1709)
Assemblees extraordinàries. Convocada pel rei amb els tres braços (militar, magnats i cavallers; eclesiàstic, clergat, i reial o popular, ciutadans) per legislar i resoldre qüestions judicials.
A Catalunya derivava de la Cort comtal, descendent de la cúria règia franca. La primera Cort comtal fou convocada per Ramon Borrell I. Ramon Berenguer IV féu compilar i promulgà els usatges de les Corts anteriors. Amb Pere III el Cerimoniós, les Corts adquiriren estructura definitiva.
A Aragó i València eren semblants a les catalanes; Mallorca no tingué Corts pròpies, car els seus habitants sempre foren considerats catalans.
L’òrgan permanent de les Corts era la Diputació del General o Generalitat.
Felip V de Borbó unificà les Corts dels regnes hispànics (1709) i féu assistir representants de les de Catalunya, Aragó i País Valencià a les Corts de Castella.
(Països Catalans, 1908 – )
Reunions celebrades amb la finalitat d’estudiar la història de la corona catalano-aragonesa.
El Primer congrés, celebrat a Barcelona (juny 1908), tractà del regnat de Jaume I el Conqueridor.
El Segon (Osca, abril 1920) s’ocupà d’història i arqueologia del segle XII.
El Tercer (València, juliol 1923), del període 1276-1412.
El Quart (Mallorca, setembre-octubre 1955), dels regnats de Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim.
El Cinquè (Saragossa, octubre 1952; celebrat abans que el quart), de Ferran II el Catòlic.
El Sisè (Sardenya, desembre 1957), de les relacions a la Mediterrània als segles XII-XVI.
El Setè (Barcelona, octubre 1962), d’Alfons I el Cast i el cronista Jerónimo Zurita.
El Vuitè (València, octubre 1967), de les institucions socials i econòmiques de la corona.
El Novè (Nàpols, abril 1973), de l’expansió mediterrània del 1416 al 1516.
El Desè (Saragossa, 1978), dedicat a la història social i política del regnat de Jaume I.
L’Onzè (Palerm, 25-30 abril 1982), sobre el tema de la societat al període de les vespres sicilianes (segle XIII).
I el Dotzè (Montpeller, 1985), sobre les relacions comercials entre la corona i el Llenguadoc, de 1204 a 1349.
Dades dels Països Catalans 