Santuari, dedicat a sant Abdó i sant Senén.
La Mare de Déu de l’Adjutori és una talla de fusta del segle XV.
Adjutori, l’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: relíquies
Eudald
(Catalunya Nord ?, segle VIII – França ?, segle VIII)
Suposat màrtir i sant. Les seves relíquies foren traslladades l’any 978 a l’església de Ripoll, on tingué una capella (destruïda el 1936) i des d’on el culte s’estengué pel nord de Catalunya.
No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles (Alt Urgell) i mort a Ax dels Termas per ordre d’Àtila.
D’altres el creuen del segle VIII, d’origen llombard i víctima dels sarraïns. A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals. Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà.
La festa és celebrada l’11 de maig (i el trasllat el 14), i antigament, a Ripoll, el 3 d’octubre.
Misteri, Sant -Segarra-
Relíquia de la Vera Creu. Coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi -resistència a ésser partida i degotament de sang- ocorregut el 1540.
La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma (1527).
Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Tomàs Padró (1787-1810).
En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567. Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó.
El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer.
Madrona -màrtir, s. III/IV-
(Tessalònica, Grècia, segle III – Grècia, segle IV)
Màrtir cristiana. Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona.
Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat.
Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu de Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona. El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí.
Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva (Osona), on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc.
Festa: 15 d’agost.
Lepant, Sant Crist de
(Barcelona, segle XV)
Talla de fusta que, segons la tradició, anava a la nau capitana de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.
Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant, sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer. La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona.
L’especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l’impacte d’una bala de l’esquadra turca.
Estendard de Sant Ot
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XII)
Brodat de seda sobre lli, obra signada per Elisava.
És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal.
Procedeix de la catedral d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona.
La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer.
És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.
Coca de Mataró, la
(Rotterdam, Holanda)
Model reduït de nau medieval catalana que es conserva al museu marítim Prins Hendrik de Rotterdam.
És un ex-vot, construït a mitjan segle XV, en molt bon estat de conservació; ha estat considerada procedent de l’ermita de Sant Simó de Mataró, i fou adquirida vers el 1920 a l’antiquari Julius Böhler, de Munic.
Fa 123 cm d’eslora. És una peça única al món, la més antiga de les conservades, a part les trobades a les tombes egípcies faraòniques.
Claustre, Mare de Déu del
Imatge de pedra del segle XII. Venerada en una capella de la catedral de Solsona, obra de l’escultor Gilabert.
Segons la tradició, fou descoberta el segle XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos.
Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 (la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo).
Cinta, la Santa
(Tortosa, Baix Ebre, 1347)
Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides.
Segons la tradició (recollida el 1508), fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí.
Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del segle XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta.
El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta.
Calamanda
(Calaf, Anoia, segle VIII – Catalunya, segle VIII)
Màrtir cristiana. Santa que hom ha considerat nascuda a Calaf, d’on és patrona i on des del segle XVI en són venerades les relíquies, a l’església de Sant Jaume.
Fou verge i màrtir. La seva diada és el 5 de febrer.
Dades dels Països Catalans 