Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Besora, Josep Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 1665)

Humanista i bibliòfil. Doctor en teologia i canonge de la seu de Lleida. Residí a Roma i a Barcelona.

Fou diputat del seu capítol al Parlament general convocat a Barcelona (1653), però posteriorment li foren revocats els poders. Fou president de la Generalitat (1656), i protestà per la separació del Rosselló i la Cerdanya arran del Tractat dels Pirineus (1659).

Va deixar en testament 5.577 volums a la biblioteca dels Carmelites de Barcelona amb la condició que fos pública (1654). Fou amic de Pèire de Marca i de Gaspar Roig i Jalpí i mantingué correspondència amb molts erudits de l’època.

És autor de Cosas memorables, d’un episcopologi lleidatà i algunes peces oratòries en llatí.

Bernat -mestre d’obres, s. XIII-

Deixa un comentari

(Tolosa ?, França, segle XIII – Tarragona, 1256)

Mestre d’obres i religiós. Procedia de Tolosa o, almenys, fou influït per l’escola tolosana.

Fou, fins a la seva mort, director de les obres de la seu tarragonina; pertany a la seva època una bona part de la construcció de les naus laterals i dels claustre. Les obres continuarien avançant durant uns anys d’acord amb els seus projectes.

Benejam, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1524)

Escriptor i religiós. Fou prior dels monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (Barcelona), ja en temps de Carles I de Catalunya.

És autor del breviari jeronimià amb el títol d’Enchiridion (1515) i Speculum sapientiae presbyteri.

Bellvitges, Josep

2 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Gramàtic i eclesiàstic.

Fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué métodos de ortografía o por cuales medios se arregló en lo antiguo el método de escribir en catalán.

Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar, Diccionario catalán-castellano-latino (1803-05).

Barutell i Puigmarí, Llorenç de

1 Resposta

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1595 – Perpinyà, 1658)

Polític i eclesiàstic. Col·laborador de Pau Claris. Ambaixador de la Generalitat a París (1640). Contribuí a la intervenció francesa a Catalunya.

President de l’Audiència de Barcelona a partir del 1641, mantingué una estreta fidelitat a les autoritats franceses, en caure Barcelona (1652), serví d’assessor polític als francesos del Rosselló.

Barrera i Escudero, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 juliol 1879 – 8 desembre 1942)

Publicista i historiador de la literatura.

Eclesiàstic, des del 1922 fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” (1906) i publicà estudis sobre literatura catalana medieval (1911-13).

Dirigí (1912-42) la pàgina literària d’“El Correo Catalán” (amb llargues temporades de col·laboracions en català).

Barberà i Canturri, Josep Maria de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1833 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1900)

Eclesiàstic i literat. Ensenyà al seminari de Tarragona. Traduí textos sagrats al castellà i al català, com les Odes d’Anacreont.

Deixà inèdits diversos poemes com Lo prodigi del sigle (1863) i altres escrits de caràcter religiós, lingüístic i històric. Entre els darrers figura la monografia Los restos de Roger de Lauria, ¿dónde están? (1892).

Balmesiana

5 Respostes

(Barcelona, 1916 – )

Institució. Va tenir com a nucli inicial el Foment de Pietat Catalana.

Consagrada a la difusió de la cultura religiosa, entre les seves realitzacions cal assenyalar la “Biblioteca Balmes” i la revista “Analecta Sacra Tarraconensia”.

La seu moderna, amb residència per a sacerdots, data del 1923.

Ballester i Claramunt, Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1858 – Barcelona, 1915)

Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al seminari de Barcelona, ciutat on fou canonge penitencier.

Escriví obres originals i traduïdes. El 1909 redactà, per encàrrec del cardenal Salvador Casañas, una biografia de sant Josep Oriol, arran de la canonització d’aquest.

Baldelló i Benosa, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 gener 1887 – 12 gener 1977)

Musicòleg i organista. Eclesiàstic. Fou un dels fundadors de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs.

Estudià especialment la cançó popular catalana i l’aplicació de la música religiosa a la litúrgia.

Publicà, entre altres obres, Petites biografies de grans barcelonins (1965).