Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Mir de Tagamanent

(Tagamanent, Vallès Oriental, abans 1120 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161)

Canonge augustinià. Fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda.

Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan de les Abadesses el 1135. Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal.

Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al segle XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre.

Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan.

Minguell i Gasull, Ramon

(Reus, Baix Camp, 1870 – 1925)

Eclesiàstic. Es doctorà en teologia al seminari de València (1895).

Fou professor dels instituts de Lleida i de Reus.

Destacà com a orador sagrat. Publicà diversos llibres de caràcter religiós.

Melic, Felicià

(Xerta, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 1721)

Cronista. Religiós servita, ministre provincial de l’orde a Catalunya.

Deixà inèdites una Historia de los servitas de Cataluña i una obra més àmplia, per bé que incompleta, Crónica general de la orden, on detalla totes les fundacions servites d’Espanya, amb un especial relleu de les cases catalanes.

Melendres i Rué, Miquel

(Girona, 11 març 1902 – Tarragona, 10 març 1974)

Escriptor i eclesiàstic.

Poeta d’inspiració clàssica i tradicional, és autor del poema èpic L’esposa de l’Anyell (1972) i altres llibres de poesies, com ara La muntanya de la mirra (1942), Poemes d’alta mar (1956) i Esclat (1964).

Mayet i Perelló, Nicolau

(Barcelona, 1769 – 1835)

Eclesiàstic i erudit. Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell.

El 1799 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña.

Mateu i Smandia, Francesc

(Catalunya, segle XVIII – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1800)

Religiós i escriptor. Rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat.

Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill…, que tingué una extraordinària difusió; hom en coneix més de 70 edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà.

Matamoros i Sancho, Josep

(Alcanar, Montsià, 18 maig 1866 – 10 juny 1937)

Canonge (1908), historiador i poeta.

Publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913), Historia de mi pueblo, Alcanar (1922) i la Monografía catedralicia (1928) de Tortosa.

Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años… Flores marchitas (1928).

Col·laborà a “El Estandarte Católico” i “Correo de Tortosa”, sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín.

Masferrer i Arquimbau, Josep

(Vic, Osona, 1844 – Sarrià, Barcelona, 1900)

Eclesiàstic i escriptor. Formà part, com tots els seus germans (Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Ramon), de l’Esbart de Vic.

Publicà, entre altres, la monografia històrica El monasterio de Ripoll. Reseña histórica… (1888).

Mas i Peñas, Tomàs

(Reus, Baix Camp, 1834 – Segua La Grande, Mèxic, 1917)

Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Filipines, on assolí un gran prestigi.

Fruit de les seves observacions foren unes Cartas edificantes de las Misiones de la Compañía de Jesús en la isla de Mindanao (1879-82).

El 1879 fou destinat a Mèxic.

Mas i Domènech, Josep

(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)

Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.

Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.

Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).