Arxiu d'etiquetes: ravals

Barceloneta, la -varis geo-

8 Respostes

la Barceloneta  (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.

la Barceloneta  (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.

la Barceloneta  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.

la Barceloneta  (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.

la Barceloneta  (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.

la Barceloneta  (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.

la Barceloneta  (Sils, Selva) Veïnat.

la Barceloneta  (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.

la Barceloneta  (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.

la Barceloneta  (Montblanc, Conca de Barberà)  Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.

Ferreries -Baix Ebre-

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre)

Raval, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà. Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos.

Era una antiga illa (illa de Gènova), actualment soldada a la riba dreta del riu.

El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Cristòfor Despuig el 1577.

Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai. Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat.

Fals

8 Respostes

(Fonollosa, Bages)

Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.

Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.

Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.

Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.

Coromina, la -Bages-

4 Respostes

(Cardona, Bages)

(ant: la Conomina)  Raval, a la vora del Cardener, a l’indret on aquest forma un pronunciat meandre. el seu territori era, des de l’alta edat mitjana, condomini dels vescomtes i dels abats de Cardona.

L’església de Sant Antoni, esmentada ja el 1371, fou erigida en parròquia a la segona meitat del segle XIX.

Dins el terme hi ha l’antic Salí de Cardona; aprofitant la força hidràulica del riu hi foren instal·lades, especialment al segle XIX, diverses indústries, en part abandonades.

El 1926 hi fou instal·lada la fàbrica de depuració de sals de la Unió Espanyola d’Explosius, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona.

Cappont, el

3 Respostes

(Lleida, Segrià)

(ant: la Pobla de Cappont)  Antic raval de la ciutat, format a partir de la conquesta, a la segona meitat del segle XII, al marge esquerra del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava. Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb Vilanoveta pel pont de Sant Agustí.

Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals; hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins (antic santuari de Santa Maria de l’Horta) i dels trinitaris. Era emmurallat.

Durant la Guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat (1643) per les tropes franceses. Al primer terç del segle XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna.

Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries (filadors, sargaires, cistellers) i, al llarg del segle XIX, serradores. Els Camps Elisis (1864) foren construïts sobre el Cap-pont.

A partir del 1869, que la ciutat obtingué el permís de repoblar el lloc, fou urbanitzat ràpidament.

la Bòria (Barcelona)

Bòria, la -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

(o la Bòria de Sant Cugat)  Antic raval de la ciutat, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil). La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia.

El carrer de la Bòria, continuat pels dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport (alfòndecs, traginers, hostals) i de correus.

Des del segle XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejant-los dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall.

Alou, l’ -Osona-

2 Respostes

(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)

Raval. És l’únic nucli de població agrupada del terme.

És situat sota mateix del santuari dels Munts, a certa distància i a la dreta del torrent de l’Alou, que condueix la serra aigua avall cap a la riera Gavarresa.

Olost (Osona)

9 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 29,37 km2, 572 m alt, 1.197 hab (2017)

0osonaSituat al Lluçanès, format per les valls de la riera Gavarresa i del Lluçanès, poc abans del seu aiguabarreig, és drenat també pel torrent de la Noguera, al nord-oest de Vic. El terreny és molt accidentat, i el sector forestal (pinedes) ocupà gairebé la mitat de la superfície.

La principal activitat és l’agricultura de secà; hi predominen els conreus de blat i de blat de moro. La ramaderia de bestiar oví, boví i porcí i la cuniculicultura han guanyat importància des dels anys vuitanta. S’hi fabriquen teixits de cotó. Àrea comercial de Vic.

El castell d’Olost, molt pròxim al poble, es dins el veí terme d’Oristà. L’església parroquial és dedicada a santa Maria (documentada ja el 908 i renovada totalment el segle XVIII).

El municipi comprèn un gran nombre de masies, algunes de tradició mil·lenària, el poble de Santa Creu de Joglars i el raval d’Olost.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista Via Fora