Arxiu d'etiquetes: publicistes

Benejam i Vives, Joan

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 27 març 1846 – 27 febrer 1922)

Pedagog i publicista. Estudià magisteri a Barcelona (1863-68); fou mestre a Blanes i exercí a Ciutadella del 1869 al 1912.

Defensor de l’ensenyament pràctic i actiu, fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat.

Publicà nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona (1888), publicà les revistes “La Alegría de la Escuela”, “Alma de Maestro” i la infantil “El Buen Amigo” (1900-06), i col·laborà en diverses publicacions de Catalunya i Menorca.

Publicà “El Tío Camero”, periòdic humorístic barceloní (1867), i els diaris “El Blanense”, “Diario de Ciudadela” i “El País”.

Escriguè Ciutadella vella (1910), llibre de narracions, i l’obra teatral Foc i Fum (1885); també publicà el Vocabulario menorquín-castellano (1885) i completà, a partir del segle XVIII, la Historia de Menorca (1897), obra que el seu fill, Joan Benejam i Saura (1874-96), en morir, havia deixat inacabada.

Barrera i Escudero, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 juliol 1879 – 8 desembre 1942)

Publicista i historiador de la literatura.

Eclesiàstic, des del 1922 fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” (1906) i publicà estudis sobre literatura catalana medieval (1911-13).

Dirigí (1912-42) la pàgina literària d’“El Correo Catalán” (amb llargues temporades de col·laboracions en català).

Bardés i Huguet, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 13 juny 1914 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 abril 1996)

Eclesiàstic i publicista. Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia.

Ha estat viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica (1950-60) i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat en la qual ha promogut intenses activitats.

Fundador i consiliari (des del 1961) del Centre d’Estudis Francesc Eiximenis. Del 1962 al 1965 dirigí la revista “Concili Avui”, de la qual aparegueren quinze números, i que constituí una informació excel·lent sobre la marxa i l’abast del Concili Vaticà II. Col·laborà a “Qüestions de Vida Cristiana”.

Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, ha fet cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya.

Balaguer i Merino, Andreu

2 Respostes

(Barcelona, 31 octubre 1848 – 5 octubre 1883)

Erudit i publicista. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1876) i mantenidor dels Jocs Florals del 1877, fou un dels fundadors del grup radical La Jove Catalunya.

Entre altres temes escriví sobre qüestions medievals com De la mort de l’infant en Carles… Príncep de Viana (1873), Les ordinacions i bans del comtat d’Empúries (1879), Don Pedro el condestable de Portugal (1881).

Col·laborà a “La Renaixença” amb articles d’història literària i medieval.

Aymà i Mayol, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 maig 1989)

Editor i publicista. Fill de Jaume Aymà i Ayala.

Professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Autònoms de Catalunya, i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català.

Col·laborà a “La Publicitat”, “Meridià” i “Revista de Catalunya”.

Amb el seu pare fundà l’editorial Aymà i el premi Joanot Martorell.

Aymà i Ayala, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1882 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 febrer 1964)

Editor i publicista. Pare de Jaume Aymà i Mayol.

Professor de català durant la II República, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fundador del Teatre Líric Català i col·laborador a “Joventut” i a “El Poble Català”.

El 1944 fundà amb el seu fill l’editorial Aymà (una de les primeres a reprendre les publicacions en català després de la guerra de 1936-39) i creà el premi Joanot Martorell, el 1947.

Vives i Vich, Pere

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 20 gener 1858 – Madrid, 9 març 1938)

Enginyer militar i publicista. Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara (1874-78). Es distingí en obres militars (el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc) i en la campanya de Melilla (1893).

Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit (1896); per organitzar-la, visità diversos països europeus. A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara. Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire.

Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica i el 1906 esdevingué vicepresident de la Societat Aeronàutica Internacional. Introduí el dirigible a l’Estat espanyol (1910), alhora que s’interessava també pels progressos de l’aviació: l’1/mar/1909, a Pau, volà per primer cop amb Wilbur Wright.

Poc després proposà a l’exèrcit espanyol l’adopció de l’aviació com a arma bèl·lica, i esdevingué cap de la doble secció d’aeronàutica de l’exèrcit (aerostàtica i aviació); el 1912 organitzà, per primer cop al món, un bombardeig aeri, a la guerra del Marroc.

El 1914 fundà els aeròdroms militars d’Arzîla i Zèlouân, al Marroc, i el 1907 fou ascendit a general de brigada. Novament destinat a Àfrica (1921-23) i comandant general de Melilla, durant el directori militar fou sotssecretari del ministeri de foment (1923-25). També fou president de la Federación Colombófila Española i vicepresident de la Internacional Columbòfila.

Publicà obres com Una visita al monestir de la Oliva (1892), El Real-Aeroclub de España (1905), un estudi sobre l’eclipsi de sol del 1905, Instrucciones para las ascensiones libres (1912), La aerostación aplicada al progreso de la meteorología (1912), Los ingenieros militares en la campaña de África de 1921 a 1922 (1923) i Igualada. Ojeada a su pasado y a su presente… (1926).

El 1936, en esclatar la Guerra Civil, era a Madrid, i es refugià a la legació de Noruega, on morí.

Ventalló i Vintró, Josep

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1919)

Metge i publicista. Fill de Domènec Ventalló i Llobateras, i germà de Pere Antoni. Estudià medicina a Granada, on fundà i dirigí diverses publicacions.

A Terrassa fundà també “La Revista Tarrasense”, “El Tarrasense” i “La Comarca del Vallés”, que dirigí. Fou alcalde i regidor.

Autor de poesies en català i castellà, recollides a Ratos de ocio (1875), publicà nombroses monografies, entre altres Tarrasa antigua y moderna (1879), Historia de Tarrasa (1886) i Historia de la industria lanera catalana (1904).

Ventalló i Vergés, Joaquim

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 5 febrer 1899 – Barcelona, 3 desembre 1996)

Escriptor i publicista. Fou un dels fundadors (i director des de l’ago/1931 fins a la seva desaparició després dels fets del 6 d’Octubre) del diari “L’Opinió”. També fou director de “La Rambla” i col·laborà a “La Publicitat” i “Mirador”.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona des de l’entrada de la República fins al 1934 i president de la Comissió de Cultura el 1932 i el 1933; col·laborà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular en les campanyes per a la total escolarització dels infants barcelonins.

Després de la guerra civil i malgrat les traves que li va posar el franquisme, va ser un acèrrim defensor de les escoles municipals per intentar d’evitar-ne l’absorció per part de l’estat.

Obres: Les escoles populars, ahir i avui (1968), L’educació com a fonament del respecte als drets humans (1968), Dos problemes greus en l’ordre de l’ensenyament (1969), El qui hi ha i el que no hi ha en el llibre blanc sobre l’educació (1970), Los intelectuales castellanos y Cataluña (1976) i la novel·la Pau Canyelles, ex-difunt (1931).

Rahola i Llorens, Carles

2 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, 28 juny 1881 – Girona, 15 març 1939)

Literat, publicista i historiador. Col·laborà en diverses revistes de Barcelona (“La Publicidad”, “Las Noticias”) i Madrid (“Nuestro Tiempo”). S’especialitzà en estudis històrics sobre Catalunya i especialment sobre Girona, on va viure.

Rebé les Palmes acadèmiques de França i va pertànyer a l’Academia de la Historia de Madrid i a la Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou president de l’Ateneu de Girona i sotspresident de la Comissió de Monuments. Formà part de diversos jurats literaris i de jocs florals.

Escriví, entre altres obres, En Ramon Muntaner: l’home, la Crònica (1921), La dominació napoleònica a Girona (1922), Girona en l’antiguitat (1922), La ciutat de Girona (2 volums, 1929-30), Els jueus a Catalunya 1929), Visions històriques (1927), Vides heroiques (1932) i Ferran VII a Girona (1933). S’interessà molt particularment pel segle XIX i escriví algunes obres sobre aquesta època. També féu traduccions del francès i del castellà.

Arran de la caiguda de Girona en poder de les forces franquistes (1939), fou jutjat, condemnat a mort i executat en aquesta ciutat.