Arxiu d'etiquetes: professors/es

Gómez Bellard, Carlos

1 Resposta

(Madrid, 1956 – )

Arqueòleg. Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on fou professor d’arqueologia des de l’any 1989.

Ha centrat el seu treball de recerca en el món fenicio-púnic de la Mediterrània occidental, particularment al País Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació. Ha estat director de la revista “Saguntum” (1988-98).

Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con incineración infantil del Puig des Molins (1983), La necrópolis del Puig des Molins (Ibiza). Campaña de 1946 (1984) i (amb altres autors) La colonización fenicia en la isla de Ibiza (1990).

Gomes i Corella, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1560/65 – 1638)

Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat.

És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609).

És també autor d’una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.

Ginesta i Peris, Enric

Deixa un comentari

(Carlet, Ribera Alta, 24 desembre 1897 – Plan, Aragó, juliol 1978)

Pintor. Fou pensionat en la seva joventut per estudiar la pintura flamenca. Ha destacat en l’ensenyament.

S’ha dedicat de preferència als paisatges i als temes florals.

Ginés i Marín, Josep

Deixa un comentari

(Polop, Marina Baixa, 29 març 1768 – Madrid, 14 febrer 1823)

Escultor. Format a les acadèmies de Sant Carles de València, la qual el pensionà perquè estudiés a la de San Fernando, de Madrid (1786), de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1814), tinent director (1817) i director honorari. Obres destacades d’aquesta època són: Degollament dels Innocents (1789) i Venus i Cupido.

D’estil acadèmic i neoclàssic, fou nomenat escultor de cambra de Carles IV de Borbó (1794), estucador de cambra (1800) i, més tard, fou el primer escultor de Ferran VII de Borbó el 1816.

Decorà l’escala del palau Reial de Madrid, esculpí el grup dels evangelistes per a la capella d’aquest mateix palau i intervingué en moltes altres obres reials. Realitzà també nombrosos encàrrecs de caràcter oficial, entre els quals sobresurt el grup que corona la porta de Toledo, a Madrid.

Excel·lí en l’elaboració d’escultures de petita mida, de les quals són remarcables les realitzades per al pessebre de Carles IV, d’un accentuat realisme que contrasta amb l’estil acadèmic, habitual en la seva obra.

Giner i Sorolla, Alfred

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 setembre 1919 – 8 febrer 2005)

Bioquímic i farmacòleg. Llicenciat en ciències químiques a València (1944) i en farmàcia a Madrid (1946), es doctorà en farmàcia a Barcelona (1954).

Traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l’institut Sloan-Kettering. Es doctorà en bioquímica per la universitat Cornell de Nova York, i passà dos anys a la universitat de Cambridge, Anglaterra (1960).

Posteriorment tornà a l’institut Sloan-Kettering, com a especialista en síntesi i assaig de quimioteràpics antineoplàstics, i com a cap del laboratori de recerca. Ha estudiat també l’evolució pre-biològica i la gènesi de la vida.

És coautor de Quimioteràpia antineoplàstica (1976), i en el camp de la poesia ha publicat Dol duen les flames i Al·legòriques (1973).

Ha participat també en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (Conflent) i en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.

Giner i Canet, Enric

Deixa un comentari

(Nules, Plana Baixa, 20 juliol 1899 – València, 1990)

Medallista, escultor i pintor. Estudià i després fou professor de gravat al buit a l’Acadèmia de Sant Carles (1942-73).

Ha destacat com a medallista, considerat un dels millors del segle XX. Obtingué premis importants.

Al Museu de València té L’escultor, l’obra i la model.

Gimeno i Rodríguez-Jaén, Vicent

1 Resposta

(València, 9 març 1878 – Lloret de Mar, Selva, 18 agost 1944)

Metge i polític. Fill d’Amali Gimeno i Cabañas.

Fou professor de medicina a Barcelona i a Madrid i diputat a corts per Llíria i Sagunt.

Gimeno i Baron, Francesc

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 30 novembre 1912 – Castelló de la Plana, 7 novembre 1978)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Es dedicà a la docència a Castelló, i després s’instal·là al poble d’Aín.

Fou un paisatgista remarcable i també un gran especialista en bodegons i natures mortes.

Giménez i Fayos, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1886 – 1974)

Historiador. Doctor en ciències exactes per la universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” (1926-31), dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes.

El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat. Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vice-president de l’Acadèmia Valenciana d’Història.

Dedicà especial atenció a diversos aspectes de la història del País Valencià i publicà, entre d’altres, les obres Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La ciudad de Valencia en tiempos de san Vicente Ferrer (1953), El misterio de Elche (1952) i La lonja de los Mercaderes (1952).

Gili, Marcel

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 12 febrer 1914 – París, França, 10 desembre 1993)

Pintor i escultor, de família vigatana. Alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol. Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges (1950-68) i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969.

Fou un dels fundadors del Salon de Mai. Ha exposat a moltes ciutats d’Europa, d’Amèrica i a Tòquio.

La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida. Entre les seves escultures, les gangues diuen l’esforç dels éssers per alliberar-se de la matèria.