Arxiu d'etiquetes: professors/es

Gilabert i Fornes, Antoni

1 Resposta

(Pedreguer, Marina Alta, 1716 – València, 1792)

Arquitecte. Fou professor d’arquitectura a l’Acadèmia de Sant Carles de València des del 1768 i director general d’aquesta institució des del 1784.

És autor de la reforma decorativa interior de la catedral de València, a la qual donà un aire neoclàssic que féu oblidar les estructures gòtiques originals i que ha estat anul·lada en part.

A l’Escola Pia de la mateixa ciutat construí la gran cúpula, coneguda popularment per la mitja taronga, després reproduïda abundosament per tot el País Valencià.

Gilabert, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Madrid, 1742)

Doctor en medicina. Estudià a la Universitat de València, on ensenyà anatomia. Exercí a l’Hospital Reial i en el de la Passió.

Fou metge de cambra de Felip V de Borbó (1736) i examinador del Reial Protomedicat de Castella. Dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic. Era membre de l’Acadèmia Medico-quirúrgica.

És autor de diverses obres professionals, com l’Escrutinio físico-médico-anatómico… (1729) i d’un Examen medicum… (1736).

Gil, Vicent Miquel

Deixa un comentari

(València, 1577 – 1654)

Metge. Fou professor d’aforismes a la Universitat de València, i publicà Aforismos y pronósticos.

Felip IV de Catalunya el nomenà metge de cambra, però no arribà mai a traslladar-se a la cort.

Escriví Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la muy noble y leal ciudad de Valencia en 1647.

Gibrat, Josep

Deixa un comentari

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1866 – Perpinyà, 1926)

Eclesiàstic. Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló.

És autor del recull La vall de Prats (1925) i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech (1912), Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall (1917) i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir (1926).

Gelida, Joan

Deixa un comentari

(València, vers 1489 – Bordeus, França, 1551)

Humanista. Estudia a València i es doctorà en arts (1524), a París, on fou professor de filosofia.

El 1527 hi publicà De quinque universabilis, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els moviments renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà amb els valencians emigrats a París.

Renuncià ensenyar a les universitats de València i de Coimbra i ingressà, a París, al col·legi del cardenal Lemoine i, posteriorment, al de Guiena (Bordeus), del qual esdevingué principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil.

Pòstumament li foren publicades (1571) les seves cartes llatines a La Rochelle, precedides d’una biografia seva.

Gavaldà, Francesc

1 Resposta

(València, 1618 – 1686)

Eclesiàstic i escriptor. Dominicà (1633), fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València (1666).

Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València (1651), una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos (1651) i una Vida de sant Vicent Ferrer (1668).

Gascó i Contell, Emili

Deixa un comentari

(València, 1898 – 1974)

Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs.

En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946).

Fou professor de diverses universitats europees i americanes.

Garcia i Martínez, Sebastià

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó, 1942 – València, 1986)

Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València.

És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors.

Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l’edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Rafael Martí de Viciana.

Garcia, Josep

Deixa un comentari

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796)

Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l’Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu.

Projectà els banys de l’Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena.

Traçà també la catedral d’Eivissa.

Garcia, Francesc -teòleg-

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Teòleg i dominicà. Fou professor de la Universitat de València. És considerat com el monetarista més important de l’escola valenciana.

Publicà un notable Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer (València, 1583; traduït a l’italià l’any 1596). En aquest tractat atorga preeminència a la utilitat com a causa del valor, en contraposició a l’escolàstica tradicional, que la xifrava en el cost. També és remarcable la relació de causalitat que estableix entre quantitat de moneda i preu.