(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 16 octubre 1848 – València, 15 febrer 1919)
Marí i matemàtic. Fou professor de l’Escola de Nàutica de València.
Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales en la práctica de la navegación.
(València, 7 novembre 1864 – 25 maig 1937)
Pintor. Format amb Francesc Garcia i Marco i Joan Peyró. Obtingué premis importants en exposicions tant nacionals com internacionals.
Dedicat preferentment a a aquarel·la i al quadret a l’oli de petit format, exercí també la docència, a Manises i a València.
Conreà el retrat, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb la dels impressionistes.
(València, 19 febrer 1907 – València d’Agen, França, 29 octubre 1993)
Escriptor. Professor d’història antiga, amb Lluís Pericot, a la Universitat de València. Membre d’Acció Cultural Valenciana, evolucionà cap al marxisme.
Formà part de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i col·laborà assíduament durant la guerra civil a la revista “Nueva Cultura”, de València, amb articles en català sobre qüestions nacionals. Fou membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937).
És autor de l’estudi El País Valencià i els altres (1972). Exiliat el 1939, residí a França.
(Madrid, 1956 – )
Arqueòleg. Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on fou professor d’arqueologia des de l’any 1989.
Ha centrat el seu treball de recerca en el món fenicio-púnic de la Mediterrània occidental, particularment al País Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació. Ha estat director de la revista “Saguntum” (1988-98).
Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con incineración infantil del Puig des Molins (1983), La necrópolis del Puig des Molins (Ibiza). Campaña de 1946 (1984) i (amb altres autors) La colonización fenicia en la isla de Ibiza (1990).
(València, 1560/65 – 1638)
Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat.
És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609).
És també autor d’una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.
(Carlet, Ribera Alta, 24 desembre 1897 – Plan, Aragó, juliol 1978)
Pintor. Fou pensionat en la seva joventut per estudiar la pintura flamenca. Ha destacat en l’ensenyament.
S’ha dedicat de preferència als paisatges i als temes florals.
(Polop, Marina Baixa, 29 març 1768 – Madrid, 14 febrer 1823)
Escultor. Format a les acadèmies de Sant Carles de València, la qual el pensionà perquè estudiés a la de San Fernando, de Madrid (1786), de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1814), tinent director (1817) i director honorari. Obres destacades d’aquesta època són: Degollament dels Innocents (1789) i Venus i Cupido.
D’estil acadèmic i neoclàssic, fou nomenat escultor de cambra de Carles IV de Borbó (1794), estucador de cambra (1800) i, més tard, fou el primer escultor de Ferran VII de Borbó el 1816.
Decorà l’escala del palau Reial de Madrid, esculpí el grup dels evangelistes per a la capella d’aquest mateix palau i intervingué en moltes altres obres reials. Realitzà també nombrosos encàrrecs de caràcter oficial, entre els quals sobresurt el grup que corona la porta de Toledo, a Madrid.
Excel·lí en l’elaboració d’escultures de petita mida, de les quals són remarcables les realitzades per al pessebre de Carles IV, d’un accentuat realisme que contrasta amb l’estil acadèmic, habitual en la seva obra.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 setembre 1919 – 8 febrer 2005)
Bioquímic i farmacòleg. Llicenciat en ciències químiques a València (1944) i en farmàcia a Madrid (1946), es doctorà en farmàcia a Barcelona (1954).
Traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l’institut Sloan-Kettering. Es doctorà en bioquímica per la universitat Cornell de Nova York, i passà dos anys a la universitat de Cambridge, Anglaterra (1960).
Posteriorment tornà a l’institut Sloan-Kettering, com a especialista en síntesi i assaig de quimioteràpics antineoplàstics, i com a cap del laboratori de recerca. Ha estudiat també l’evolució pre-biològica i la gènesi de la vida.
És coautor de Quimioteràpia antineoplàstica (1976), i en el camp de la poesia ha publicat Dol duen les flames i Al·legòriques (1973).
Ha participat també en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (Conflent) i en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.
(Nules, Plana Baixa, 20 juliol 1899 – València, 1990)
Medallista, escultor i pintor. Estudià i després fou professor de gravat al buit a l’Acadèmia de Sant Carles (1942-73).
Ha destacat com a medallista, considerat un dels millors del segle XX. Obtingué premis importants.
Al Museu de València té L’escultor, l’obra i la model.
(València, 9 març 1878 – Lloret de Mar, Selva, 18 agost 1944)
Metge i polític. Fill d’Amali Gimeno i Cabañas.
Fou professor de medicina a Barcelona i a Madrid i diputat a corts per Llíria i Sagunt.
