(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum. La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i es Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer.
A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori (362 m alt) entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer, a l’est, anomenat el morro de Bóquer.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
(o Bocchoris) Ciutat antiga del nord de l’illa, entre Pollença i es Port de Pollença. En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats. D’origen pre-romà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini.
Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus. Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC. A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern.
Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una vida efímera, probablement per la competència de Pollentia (Alcúdia), fundació directa romana, que es convertí en l’única ciutat important del nord de l’illa de Mallorca durant tota l’època romana.
(Pollença, Mallorca, 16 setembre 1881 – Londres, Anglaterra, 29 març 1969)
Artista, fotògraf i pintor. Membre de l’anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes.
La seva pintura amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini.
(Pollença, Mallorca, 1950 – )
Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa i dels Estats Units.
Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons.
Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l’expressionisme.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, al nord de la vall d’Ariant.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió i caseriu, a la vall d’Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l’illa i es separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d’Ariant.
Hi ha actualment dues possessions: Ariant de Baix i Ariant de Dalt, que inclou una torre de defensa (torre d’Ariant) construïda el 1622 per ordre del virrei.
(Pollença, Mallorca, 1763 – 1843)
Historiador. Es dedicà a treballs d’història local.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antiga alqueria i sector de l’horta, vora la badia i prop del terme d’Alcúdia.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada a menys d’un km de la platja d’Albercutx i de la urbanització de Can Cingala, al nord-est des Port de Pollença. La punta d’Albercutx (o de l’Avançada) tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx.
Les contínues incursions de corsaris feren pensar, des del final del segle XVI, en la construcció de la fortalesa d’Albercutx damunt la punta d’Albercutx, però no fou acabada de construir fins al final del segle XVII.
En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada (que ha donat un dels noms amb que són conegudes la punta i la fortalesa). Aquesta fortificació és ocupada actualment per una base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire.
Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, i a 390 m d’altitud es troba l’antiga talaia d’Albercutx, que encara estava en servei al final del segle XVII.
Guillem de Castelló (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.
Joan Castelló (Catalunya, segle XV – segle XVI) Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.
Joan Castelló (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754) Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.
Pere Castelló (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII) Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.
Dades dels Països Catalans 