(Benissa, Marina Alta, 1833 – València, 1908)
Polític. Amic de Francesc Pi i Margall, el 1861 s’afilià al partit demòcrata i fou regidor de València i diputat provincial. El 1868 ingressà en el partit federalista.
Participà en la insurrecció federalista del 1869 com a comandant de la milícia nacional de València. Contrari a la proclamació del Cantó Valencià, tanmateix fou vocal de la seva Junta.
A partir del 1874 intentà de refer el partit federalista.
(València, 17 maig 1625 – 19 agost 1715)
Polític, militar i pintor. Tingué el grau de mestre de camp d’un dels terços de la milícia valenciana. Fou regidor perpetu i tres vegades jurat en cap de València.
El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía… Hasta Felipe V. Durant la guerra de Successió es mostrà filipista; el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei-arxiduc Carles III.
(Llucena, Alcalatén, 9 novembre 1818 – Castelló de la Plana, 9 febrer 1893)
Polític. Intervingué en la primera guerra carlina com a voluntari liberal. Essent tinent defensà Llucena del setge de Ramon Cabrera el 1838. Políticament s’adherí al grup de Carles O’Donnell.
Fou diputat provincial i president de la diputació de Castelló de la Plana, comarca de la qual fou el cacic més important.
Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles (solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes).
(la Llosa de Ranes, Costera, 10 març 1889 – València, 8 agost 1936)
Escriptor i polític. Tipògraf, fou un dels líders del sindicalisme catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants.
Fundà revistes com “Rondalles Noves” (1912), “Foc i Flama” (1912) i “Pensat i Fet”, i fou director d’“El Poble Valencià” (1931).
Publicà teatre, novel·les breus: El milacre de l’amor i de les flors (1909) i un recull de poesia política: Les dècimes del dia (1932).
Fou afusellat poc després de començada la guerra civil.
(País Valencià, segle XIX – segle XX)
Polític. Visqué usualment a Cocentaina. Fou diputat provincial d’Alacant.
Es feren famoses les seves campanyes, infructuoses davant el silenci oficial, per agermanar les tres províncies de l’antic regne de València, impulsant a fons les idees llançades per Lo Rat Penat.
A la primeria de segle XX tractà, també sense èxit, de polititzar el valencianisme cultural de Teodor Llorente.
(València, 1833 – 1906)
Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).
Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1881)
Navilier i polític. Fill de Josep Estade i Omar, junt amb el qual inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837) amb el Mallorquín, del qual fou capità.
El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor Barcelonés i aconseguí la fusió amb la del Mallorquín, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península.
Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l’epidèmia de còlera d’aquell any, bé que hagué de dimitir a causa d’un enfrontament amb el governador Pizarro.
Per l’octubre de 1868 fou vocal de la Junta Provisional de Govern de les Balears i alcalde de nou fins a la celebració d’eleccions. Fou també president de la diputació i de la junta provincial d’agricultura, indústria i comerç.
(Palma de Mallorca, 1782 – 1849)
Navilier i polític. Conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista.
Juntament amb el seu fill, Miquel Estade i Sabater, inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837).
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1 febrer 1842 – Madrid, 30 gener 1912)
Metge i polític. Estudià medicina a València i a Madrid, on s’establí. L’any 1868 guanyà la càtedra de patologia general a Madrid i s’especialitzà en patologia mental i fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’estat espanyol.
Informà al senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal. Es relacionà amb Charcot i Lombroso. Fundà una clínica mental a Carabanchel (1875) i una altra a la Vila Joiosa.
Home d’idees republicanes, milità en el partit progressista de Ruiz Zorrilla, gran amic seu. Regidor de l’ajuntament de Madrid (1892) i diputat (1893), dirigí el Partit Republicà Progressista (1895).
Hom li atribuí la intervenció als fets revolucionaris de Portugal que acabaren amb la proclamació de la república (1910).
Dades dels Països Catalans 