Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Brines i Bañó, Francesc

(Oliva, Safor, 22 gener 1932 – Gandia, Safor, 20 maig 2021 )

Poeta en castellà. Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la universitat de Madrid. Féu de lector de literatura castellana a la universitat de Cambridge i exercí de professor de castellà a la universitat d’Oxford.

És autor de nombrosos reculls poètics en castellà i de l’assaig Escritos sobre poesía española contemporánea: de Pedro Salinas a Carlos Bousoño (1995).

El 1967 li fou atorgat el Premi de les Lletres Valencianes.

Bover i Ramonell, Miquel

(Palma de Mallorca, 23 maig 1720 – 13 agost 1799)

Poeta líric i dramàtic en castellà.

Escriví poesies i les comèdies històriques Don Jaime I conde de Barcelona i La conquista de Mallorca (Barcelona, 1792), aquesta darrera amb el llenguatge i tots els elements del teatre de l’època.

Bover -varis bio-

Antoni Bover  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós trinitari. El 1735 publicà una obra relativa al convent barceloní.

Antoni Bover  (Valls, Alt Camp, segle XVIII)  Orfebre, autor d’obres notables.

Guillem Bover  (País Valencià, segle XIII)  Marí. Actuava com a corsari contra les costes del nord d’Àfrica. Són destacades les seves accions a la Barbaria central el 1327.

Ramon Bover  (Barcelona ?, segle XV)  Poeta. Conreà la poesia amorosa.

Bover, Rafael

(Illes Balears, segle XVII)

Poeta. De les seves poesies, en català i en castellà, inèdites en llur major part, hom dedueix que era un noble, amb bona cultura clàssica i teològica.

La seva obra poètica, impregnada de bucolisme, gairebé sempre amorosa i religiosa, imita els autors castellans del segle XVI, sense oblidar els models tradicionals.

Bota i Totxo, Miquel

(Pollença, Mallorca, 7 juny 1920 – 29 gener 2005)

Poeta i autor teatral.

Autor de llibres de poemes: Vorera de mar (1952), Pollença i poesia (1955), Cursa de braus (1966), A ritme d’hores madures (1966, premi Ciutat de Barcelona), Dionís Bennàssar, El fons de la mar (1979), Torxes de pau (1979) Doscents homes del món (1988); poesia escènica; Vós regnau damunt l’altura.

També va escriure comèdia musical: Somnis de pescador; i monografies sobre la terra natal: Llegendes i tradicions (1985), Històries, tradicions i llegendes (1986).

Boscà -varis bio-

Jaume Boscà  (Catalunya, segle XIV)  Marí. Amb Joan Llombard assessorà a Bernat II de Cabrera a fer les ordinacions de la marina mercant catalana (1340).

Joan Boscà  (Barcelona, segle XV)  Poeta. De la mateixa família de Joan Boscà i Almogàver. Hom en coneix una Dansa d’amor i una tençó amb Joan Berenguer de Masdovelles.

Bosc -varis bio-

Jaume del Bosc  * Veure> Jaume del Bosch  (poeta valencià del segle XV).

Joan del Bosc  (Xàtiva, Costera, segle XV)  Poeta. Autor d’una Resposta… en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).

Josep Bosc  (Perpinyà, 1680 – 1752)  Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie… du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements.

Borja i d’Aragó, Lluïsa de

(Gandia, Safor, 1520 – Saragossa, Aragó, 1560)

Poetessa (dita la Santa Duquessa). Comtessa de Ribagorça (1547) i duquesa de Vilafermosa (1558) pel seu matrimoni (1541) amb Martí d’Aragó i de Gurrea.

Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat.

Borja i de Borja, Tecla de

(Gandia, Safor, 1435 – València, 1459)

Poetessa. Germana del papa Alexandre VI. Vers el 1448 es maridà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla. El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta.

Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor.

Borgunyó, Joan -València-

(València, segle XIII – segle XIV)

Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d’Avinyó (1304-18).

És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines.